Ciutat

Tocaments indesitjats, mirades lascives i altres agressions per Festa Major

Ni les càmeres de seguretat, ni els 150 policies de paisà ni les campanyes feministes han pogut erradicar-ho al cent per cent. Les agressions masclistes s’han deixat veure per Festa Major i ho han fet, en major o menor mesura, durant les tres nits festives. Si més no, així ho expliquen els responsables del Punt Lila, una carpa que s’ha situat a l’eix principal de la festa de nit: les barraques.

Segons els responsables, no s’ha produït cap violació, però s’ha donat “una gran eclosió” de les agressions sexuals. “La gent no dóna la suficient importància a aquest assetjament si no es tracta d’una violació”, explica Mònica Guillamon, psicòloga que estava al capdavant del Punt Lila. “Però l’impacte que produeix en les persones afectades és gran”, matisa. Tot i la confidencialitat d’aquesta informació, des del punt lila, on es va centralitzar la major part d’aquestes denúncies, asseguren que es van comptabilitzar “moltes” agressions, especialment durant la nit de dissabte.

Els tocaments indesitjats, les mirades lascives i els assetjaments als carrers més foscs i solitaris van ser els protagonistes que van motivar les denúncies. Però a aquesta carpa també van acudir-hi persones que havien passat recentment per agressions d’aquest tipus i no ho havien explicat abans. “A vegades és difícil fer-ho al principi, però cal treure-ho i parlar amb experts”, diu Guillamon.

Espai on s’atèn psicològicament de manera urgent les víctimes / D.S.

Un exemple va ser el cas d’una noia que hauria patit una agressió sexual – sense especificar-ne quina– a Sant Quirze del Vallès i els mateixos agents policials van qüestionar com anava vestida, lamentava. Un altre dels casos denunciats va ser l’enregistrament en vídeo d’una noia mentre ballava, enfocant els seus atributs sexuals i sense el consentiment de la jove.

El protocol

“Saps què és el punt lila?”, preguntaven els responsables d’aquest estand a cada persona que s’hi apropava buscant una polsera. Aquesta barraca no només s’ha encarregat d’activar els protocols en cas d’emergència, sinó que també ha estat un punt d’informació clau per “identificar els abusos”.

Els professionals que regentaven la carpa, quan rebien qualsevol denúncia, “fos de la gravetat que fos”, brindaven suport psicològic d’urgència a les persones afectades i activaven el protocol establert: notificar-ho a la policia municipal i traslladar el cas a Serveis Socials, en cas que sigui necessari.

Hi havia casos, però, on només calia actuar per prevenció. Era el cas, a tall d’exemple, d’un grup “d’individus que esperaven a un carrer fosc a l’aguait d’alguna dona”, asseguren els responsables. En aquests casos, s’alertava a una patrulla perquè vigilés la zona.

Alerta masclista

“No sempre és fàcil identificar-ho, el maltractament és un iceberg on només s’assenyala la punta”, diu la psicòloga. Sota el lema ‘En l’amor, no tot s’hi val‘, un tríptic que repartien al jovent, s’explica la part invisible d’aquesta xacra: el control i el llenguatge sexista estarien a la part menys visible d’aquest suposat iceberg, que continuaria amb la humiliació, el xantatge i el menyspreu i acabaria en l’amenaça o l’agressió física i sexual. “Cal tenir molt present aquests conceptes per poder identificar-ho a temps”, assegura Guillamon.

Comentaris
To Top