Lideratge

La capacitat de lideratge de les persones i de les organitzacions no és cap “desvirtut” ni cap pràctica que calgui eradicar. Tot el contrari, és bo que existeixin lideratges i que aquests s’exerceixin. Una altra cosa és dirimir si qualsevol lideratge és vàlid i adequat a l’hora de governar una comunitat o gestionar una empresa. Potser val la pena parar atenció a l’origen d’aquesta paraula. Lideratge que ve de líder, etimològicament prové de l’anglès “to lead”. I que vindria a traduir-se com liderar o conduir en una direcció. Imputar-li només el significat de cap o dirigent, com habitualment fem a casa nostra, és una visió parcial i esbiaixada de la seva definició.

És cert que de lideratges n’hi ha de tota mena, i per tant hi ha bons o mals lideratges, lideratges individuals o col·lectius o bé persones amb més o menys capacitat de liderar. I lògicament lideratges més femenins i altres més masculins. Potser aquests darrers són els que estem més acostumats a percebre. Tot i que sovint també hi ha dones que exerceixen lideratges masculins. Ara bé, la feminització dels lideratges de ben segur que serà una excel·lent contribució a la transformació i manera d’aconseguir els canvis en l’esfera pública i privada on ens movem tots plegats.

D’altra banda, també és fàcil confondre el lideratge amb la gestió. Dos conceptes interrelacionats però diferents. La gestió no deixa de ser un conjunt de tècniques i coneixements que permeten resoldre el dia a dia i prendre decisions a partir de la informació i dades disponibles. Més aviat és l’engranatge que permet, per exemple, que una ciutat o una empresa funcioni amb certa efectivitat. La gestió, per tant, és més operativa i menys estratègica. En canvi, el lideratge implica una visió més enllà de l’activitat quotidiana i aspira a definir nous propòsits de què es vol fer o ser. És per això que el lideratge requereix la capacitat intel·lectual per projectar aquest futur i la seducció emocional per engrescar a la comunitat a sumar-se a un procés de transformació.

Avui a Sabadell es requereix un lideratge, que encara no s’albira, per definir un projecte de ciutat que asseguri el benestar dels seus ciutadans. És lícit que aquesta demanda es formuli a les institucions públiques que, de fet, són les garants de les normes i recursos econòmics que garanteixen els béns i serveis d’interès general. Per tant, les organitzacions que opten a governar-les haurien de demostrar aquesta capacitat de lideratge. Els resultats electorals del 2015 i els equilibris de l’actual equip de govern evidencien que estem en una legislatura de transició. En aquest escenari polític és gairebé impossible l’eclosió d’una proposta de futur per encarar els reptes de la societat post-industrial.

La superació de l’anterior etapa política del govern socialista de Sabadell no es farà només a força de demostrar capacitat de gestió sinó de formular i compartir nous paradigmes. Per exemple, expedientar les companyies elèctriques per incomplir la llei de pobresa energètica a través del codi de consum és el mínim que cal esperar de la capacitat de gestió d’un Ajuntament. Que es faci bé la gestió pública i que aquesta sigui efectiva no supleix la carència d’aquesta manca de visió de futur. Un excés de publicitat i escenificació de les gestions ordinàries, sigui institucional o dels aparells de comunicació de les organitzacions polítiques de l’equip de govern, és un clar símptoma de la manca de projecte de ciutat i lideratge. @manelcunill

“Els resultats electorals del 2015 i els equilibris de l’actual equip de govern evidencien que estem en una legislatura de transició”

Aquesta entrada va ser publicada en Opinió. Guardar l'enllaç permanent. Tant els comentaris com els trackbacks estan tancats.