[Per Anna Garcia Garay, poeta]
Hi ha dies en què el món gira massa ràpid. En moments així, per tal de desaccelerar, acostumo a posar un disc de vinil i seure tranquil·lament a escoltar-lo. I tot el que m’envolta, lentament, es va adaptant al ritme que imposa la música. Trenta-tres revolucions per minut.
Vaig créixer envoltada de música i discos. El meu pare –que va ser discjòquei en una discoteca de Sabadell a finals dels anys seixanta– em va ensenyar des de ben petita a gaudir de la música i del ritual que acompanya el fet d’escoltar un bon disc. Vaig començar a comprar els meus propis vinils aviat. Als dotze anys vaig inaugurar la meva discoteca particular amb un exemplar de Brothers in arms dels Dire Straits. Quan podia reunir uns quants estalvis, de seguida anava a la botiga de discos que hi havia a la Rambla, Discos La Plaga, per comprar algun dels vinils que tenia a la meva llista de desitjos. A inicis dels anys noranta, el disc compacte –més conegut com a CD– va entrar en escena, i a poc a poc va anar arraconant el disc de vinil fins que es va deixar de fabricar: les discogràfiques van adoptar aquest nou format i les botigues de discos i grans superfícies es van omplir de discos compactes. La gent es va desfer dels vinils, els tocadiscos van acumular pols, i els nostàlgics vam aprofitar l’ocasió per comprar discos de segona mà a preus ridículs a establiments del carrer Tallers de Barcelona, com Discos Revolver o Discos Castelló.
Però, amb la irrupció dels nous formats digitals i plataformes, com Napster i les més recents iTunes, Amazon i Spotify, el disc compacte té els dies comptats i això afecta la forma en què les noves generacions escolten música. Ja fa temps que a la gran majoria de les cases va desaparèixer el gran equip d’alta fidelitat, substituït per les minicadenes reproductores de CD i els reproductors de fitxers MP3, els quals estan essent reemplaçats per smartphones i altaveus Bluetooth. Avui dia la música ha esdevingut portàtil i s’escolta a qualsevol banda mitjançant auriculars. Entre els joves, les llistes de reproducció han guanyat la partida a les cares A i B dels discos.
Torna el vinil
La desaparició del disc de vinil en el seu moment, el declivi de la venda de CD i, en general, de la música en format físic es va traduir en el tancament de moltes botigues o en la reducció de l’espai dedicat als discos a les grans superfícies com El Corte Inglés o FNAC. Darrerament, però, la liquidació d’estocs de discos compactes està deixant espai per al vinil, que ha tornat amb força. Els artistes actuals tornen a apostar per editar els seus treballs en aquest format, es reediten àlbums imprescindibles de músics rellevants en la història de la música com The Beatles, Jimi Hendrix, Nirvana, etc. En definitiva, que el vinil està novament fent-se un lloc al mercat i sembla que ha arribat per quedar-se amb nosaltres una bona temporada.
A Sabadell, en el seu moment, vam lamentar la pèrdua de botigues com Discos La Plaga, Discjockey Center al carrer Advocat Cirera, Ràdio Grau i Discos Gong, entre d’altres. Però, gràcies a aquesta segona oportunitat que està gaudint el vinil, els aficionats a remenar discos hem de celebrar que a la nostra ciutat hagi obert una nova botiga especialitzada en vinils nous i de segona mà en perfecte estat: l’Espai Records Vinil Store al carrer Joan Maragall número 8, al costat de la plaça del Gas. Traieu la pols al tocadiscos, torneu a escoltar aquell vinil que us agradava tant i feu girar el món a trenta-tres revolucions per minut, que val la pena.
