Ciutat

Primàries Sabadell qüestiona el model educatiu i cultural municipal

Els candidats de Primàries en un moment del col·loquí aquest vespre / CEDIDA

Primàries Sabadell proposa un nou model museístic i educatiu. En un col·loqui que va tenir lloc anit al Centre Cívic Sant Oleguer, la cap de llista Àngels Folch va dir que l’educació i la cultura sempre han obtingut poca atenció per part de qui governa, “han estat sempre les dues maries de la política, se’n parla però se’n fa prou”.

Folch va etzibar que “l’excusa que posa sempre l’Ajuntament és que no té competències en matèria educativa, però això no ho és tot. Hi ha d’altres possibilitats”, va dir Folch. El problema segons l’alcaldable de Primàries Sabadell és que els polítics volen obtenir “fruits de forma ràpida per comptar vots”.

En el mateix acte van intervenir diversos professionals del món de la cultura i l’ensenyament. Maia Creus, doctora en Història de l’Art i especialista en l’obra de Fina Miralles va parlar del model museístic que hi ha a la ciutat. El va qualificar d’obsolet i va dir que a Europa aquest model que encara funciona a Sabadell, es va transformar en museu-laboratori arran d’un moviment crític i transformador que va irrompre el panorama cultural l’any 1970.

Els museus generadors d’activitats

Maia Creus va explicar que, l’important dels museus, no és tant les col·leccions -que també ho són, segons ella- si no les activitats que es fan entorn d’aquestes col·leccions. També va destacar la falta de transparència d’alguns museus locals i la necessitat que aquestes entitats culturals siguin laboratoris d’investigació, aprenentatge i transmissors de valors.

Pel que fa a algunes innovacions que s’han fet els darrers anys a la ciutat en matèria museístics, Maia Creus va valorar el pla de museus de l’Ajuntament, afegint que “el cas de ca l’Estruc, amb les Arts Escèniques, ha estat un èxit”, però també va dir que -malgrat aquest èxit- l’Ajuntament no acabava de creures aquesta programació . La seva proposta, que va qualificar “d’un pèl agosarada”, tracta de començar des del quilòmetre zero, tancant els museus, i formant comissions que hi treballin portes endins per classificar les seves col·leccions i documents “, ja que en mots casos no saben ni el que tenen allà dins”.

També va qüestionar la necessitat de disposar de tres museus a la ciutat. Va reivindicar el  Museu Tèxtil “Sabadell té un deute amb el tèxtil”, i va proposar un únic equipament on posar les col·leccions museístiques de la ciutat, relligant-les entre si i fent-les pressents als circuits internacionals. També va dir que l’Ajuntament ha de copiar, veure i estudiar altres models que funcionen bé, i escollir quin li convé “no cal ni inventar”, va concloure.

Pel que fa a l’educació a la ciutat, van parlar l’escriptor i educador Antoni Dalmases i l’educadora Carmina Pinya. Ambdós van coincidir en la necessitat de no separar cultura d’educació. Pel que fa a la primera, Dalmases, va dir que els governs municipals, “mai han cregut en la cultura i no és que no vulguin fer cultura, és que la volen utilitzar”.

“La cultura no és diverssió”

Dalmases va carregar directament contra un concepte, que a criteri seu és equivocat, sobre el fet de relacionar cultura amb diversió “la cultura no és diversió” i el que s’ha fet últimament, va afegir “és incultura”. Va parlar del dirigisme cultural i va proposar deixar la cultura en mans dels qui la generen i la gaudeixen “convoquem les entitats sabadellenques, totes, i que facin propostes”.

Dalmases, va ser del tot crític amb la situació que ha portat a la desaparició de l’Aliança Francesa, una de les entitats culturals més destacades i actives de la ciutat. D’aquest tema va dir “l’Ajuntament s’ho va mirar i va dir que no hi podia fer res, però portarà al David Bisbal al parc Catalunya”, va dir. El model de Festa Major també va ser víctima de les crítiques tant dels oradors com del públic, que van posar l’atenció en les “barraques” que s’instal·len durant la festa.

Ciutadans de primera

Carmina Pinya, educadora i professora, va parlar d’educació. Abans però va dir que calia fer-se una pregunta important: Quina classe de ciutadans volem? I referint-se als nens i nenes de la ciutat, va afegir que si no tenim nens compromesos amb el seu entorn, no tindrem ciutadans crítics, amb opinió pròpia i reflexius.

Pinya va parlar del canvi en el sistema educatiu dels darrers anys, i de com l’Ajuntament pot participar en l’educació dels infants de la ciutat “l’Ajuntament no ha de fer el programa de les escoles, però sí que ha d’harmonitzar”. També va apostar per treballar l’èxit, perquè -segons aquesta pedagoga- és important que tothom tingui èxit, personal i professional i per això cal llimar diferències entre els infants a les escoles, “treballant per l’equitat i fent que no hi hagi desigualtats entre escola pública, privada i concertada”.

També va criticar l’actual programa municipal “Ciutat-Escola”, del que va dir que és un “catàleg, un reflex de compro o no compro”. I que calien polítiques més agressives.

Comentaris
To Top