No va parlar amb ella, ni tan sols la va veure. El presumpte autor del crim d’Ana María Milán, la dependenta assassinada fa dotze anys a la sabateria Acín, nega haver mantingut contacte amb la víctima el dia del crim, el 28 de febrer del 2007. En la declaració en seu judicial just després de la seva detenció, a què ha tingut accés D.S., Francisco O. va negar l’autoria d’un crim de “l’Ana Mari”, que va aparèixer morta després de patir un fort traumatisme cranioencefàlic i una ferida d’arma blanca.
La sabateria Acín, al barri de Sol i Padrís, en una fotografia del dia de l’assassinat (2007) / LLUÍS FRANCO
Davant del jutge, l’investigat va defensar a ultrança la seva innocència: va assegurar que el dia del crim només va realitzar una reparació com a lampista a l’establiment. Segons recorda, va sortir de la botiga minuts abans que es produís el crim i no hi va tornar després en cap moment. La seva declaració, però, entra en contradicció amb la gravació de les càmeres de videovigilància de dos bancs propers i dos testimonis, que situen el presumpte assassí instants abans i després de l’assassinat a la zona. Davant d’aquestes evidències, l’investigat va assegurar de forma contundent que “no podia ser de cap manera” que hagués tornat a l’establiment.
L’última tarda a la botiga
Els Mossos creuen que darrere la mort d’Ana María Milán hi ha un intent d’agressió sexual que va acabar en un assassinat. Segons la policia catalana, Francisco O. s’hauria insinuat a l’Ana María aprofitant que ella estava sola a la botiga. Ella s’hauria resistit i, com a resposta, l’investigat l’hauria apunyalat al coll amb un cúter i després li hauria llançat una bombona de butà al cap, provocant-li la mort.
La versió de l’investigat és totalment oposada i es va limitar a explicar les seves tasques de lampista. Segons el mateix investigat, aquell dia va canviar un focus i va marxar poc abans de les set de la tarda (aproximadament una hora abans del crim). Segons va assegurar, durant el servei només va compartir espai amb el propietari i en cap moment va veure Ana María Milán. “L’havia vist anteriorment però aquell dia no”, va declarar, i va insistir que tampoc havien intercanviat gaires paraules: “Era un ‘bon dia’ i poc més. No parlàvem ni de la família, ni de la parella ni de res personal”, va exposar en seu judicial. També va negar haver accedit a la zona privada de la botiga, on va aparèixer el cadàver de l’Ana María.
Sabia detalls molt precisos
Tot i negar qualsevol vinculació amb els fets, Francisco O. coneixia alguns detalls que no havien transcendit a la llum pública i que només sabia la policia. En una inspecció judicial al seu taller, dies abans de la declaració, va assegurar que a la víctima “l’havien matat amb un cúter”, un detall fins ara desconegut. Així mateix, davant dels funcionaris judicials i la policia catalana, va apuntar que qui la va matar va ser un “pretendent de la víctima”, quan la tesi oficial i pública fins aleshores havia estat la d’un robatori amb força. De la mateixa manera, els Mossos troben sorprenent que recordés la data i l’hora en què es van produir els fets dotze anys després del crim.
