El govern de Marta Farrés planeja una pujada general dels impostos. Segons ha pogut saber el D.S. de fonts municipals, l’executiu PSC-Podem preveu un augment de les taxes municipals del 2% en les seves primeres ordenances fiscals. La proposta afectaria impostos com l’impost d’escombraries, l’impost sobre les activitats econòmiques (IAE) i l’impost de béns immobles (IBI).
Aquest últim impost és la principal via de recaptació consistorial. Prenent com a referència els comptes del 2019, un augment del 2% en l’IBI es traduiria en prop d’un milió d’euros més en les arques municipals. L’impost s’altera per a tots els habitatges urbans: passarà de ser un 0,512% del valor cadastral a un 0,522%. Així, per exemple, un immoble amb un valor cadastral de 100.000 euros passarà de pagar de 512 a 522 euros d’IBI anualment.
La pujada també es trasllada en les bonificacions –d’entre el 10% i el 50% de descompte segons renda i valor cadastral–. D’aquesta manera, es preveu que hi hagi més beneficiaris: hi podran accedir les famílies amb rendes de fins a 25.137,91 euros –abans el límit es trobava en 24.645,01 euros–. Com l’IBI, l’IAE també augmenta per a tots els grups amb un coeficient mínim de 2,027 i màxim de 3,22 (abans 1,987 i 3,157).
Tots aquests canvis es portaran a aprovació inicial en un ple extraordinari que se celebrarà dilluns vinent. Després d’aquest tràmit –i en el supòsit que el govern tingui la majoria necessària– hi haurà 30 dies hàbils per poder presentar al·legacions. La proposta final haurà d’esperar el ple de desembre, tot i que ara ja es comencen a entreveure les intencions de l’executiu. El portaveu del govern, Pol Gibert, justifica l’augment en la congelació d’impostos del 2019: “Es compensa l’IPC d’aquest any i del que ve”, exposa al D.S.
La brossa, més cara
L’impost d’escombraries també puja, i també ho fa sense distinció segons la situació econòmica en el projecte d’ordenances. Com fins ara, els veïns hauran de pagar segons el valor cadastral i la seva renda: el mínim són 13,71 euros –per a una persona que viu sola en una casa amb valor fins a 38.500 euros i amb una renda superior a 9.346,15 euros– i el màxim són 389,59 euros –a aplicar en una família de set persones, que viu en un habitatge de més de 198.000 euros de valor i amb renda superior als 124.344 euros anuals–. Abans, el rang a pagar es movia dels 13,44 euros als 381,95 euros.
A banda de les modificacions generals, criden l’atenció dues alteracions respecte al 2019: el Govern incorpora de nou les excepcions impositives de la Santa Seu, la Conferència Episcopal, les parròquies i altres edificis eclesiàstics i d’altra banda, s’incorpora una bonificació d’entre el 60% i el 80% en l’IAE per als propietaris dels negocis que tinguin obres públiques al davant dels seus establiments.
El futur de les taxes, pendent de la majoria
La modificació de les taxes ha de passar pel ple municipal, on ha de comptar amb el suport de la majoria dels regidors. En el tràmit inicial, és habitual que els grups de l’oposició s’abstinguin i facilitin les negociacions per a la proposta final, que veurà la llum el desembre. Ciutadans i Junts per Sabadell s’abstindran en la primera votació de dilluns com a gest per facilitar el debat dels nous impostos i taxes.
El líder d’ERC, Gabriel Fernàndez, està en contra d’un augment del 2% en les taxes. Creu que és “excessiu” si es compara amb les previsions de la pujada de l’IPC, que es quedarà un 0,5% per sobre que el 2019. Lourdes Ciuró (Junts) coincideix amb el republicà: “Es posa molta pressió sobre les famílies més vulnerables”, denuncia, i tot seguit proposa mesures contra el canvi climàtic: alliberar els vehicles elèctrics de la zona blava i una exempció en l’impost de construcció i obres si s’instal·la un dipòsit d’aigua a casa.
