Publicitat
Ciutat

El Taulí té en marxa més de 25 projectes de recerca sobre la Covid-19

El laboratori de microbiologia del Taulí, en una imatge recent / VICTÒRIA ROVIRA

La Fundació Parc Taulíuna trentena de projectes d’investigació sobre el coronavirus en marxa i en recerca de finançament. La corporació sanitària local centra els seus esforços en els treballs que permetin millorar el diagnòstic de la malaltia, tests que siguin més ràpids a detectar els casos positius i, també, altres projectes que permetran fer un millor seguiment i tractament de les persones que han passat la Covid-19. En bona part dels casos les aportacions econòmiques s’han demanat a l’Instituto Carlos III de Madrid.

Test ràpid

Han desenvolupat una tècnica que millora els resultats de les proves actuals i avança el diagnòstic

Els famosos tests ràpids de diagnòstic de la Covid-19 tenen un problema: la seva capacitat de detecció és d’aproximadament el 64% dels casos segons el Ministeri de Sanitat. Per contra, si donen positiu són vàlids i ofereixen el resultat en uns 15 minuts, xifra molt distant de les proves PCR, que triguen fins a quatre hores a donar resultats. El grup d’investigadors amb el doctor Juan Francisco Delgado al capdavant han desenvolupat la tècnica Taby, que aconsegueix millorar els resultats de mètodes com els tests ràpids que estudien els anticossos, aquells elements que rebutgen el virus i provoquen la immunitat; en el cas del coronavirus, almenys durant dos mesos, segons Delgado.

El Dr. Delgado / CEDIDA

El projecte no ve de nou i és que la tècnica s’està adaptant d’un projecte del mateix grup que millora la detecció precoç del càncer de fetge.

Avançar el diagnòstic

Amb la tècnica Taby, el que fan és modificar les proteïnes perquè s’hi puguin unir més anticossos i aconseguir que el test diagnostiqui abans la malaltia. L’investigador creu que “si ara es pot detectar al cinquè dia, augmentant la sensibilitat podem avançar un dia la detecció; dos no crec que en siguem capaços”. Si les proves surten bé, la intenció del grup investigador és crear un dispositiu de diagnòstic que utilitzi aquesta tècnica, un test ràpid que encarregarien fer a una empresa específica.

Estudi serològic

Permetrà conèixer el nombre de persones que han passat la malaltia

El microbiòleg Mateu Espasa lidera el primer estudi de seroprevalença del Taulí per determinar quantes persones han superat el coronavirus i, alhora, conèixer la resposta immunitària a la malaltia. L’estudi es farà en el personal sanitari de l’hospital i en un grup ampli de pacients i es preveu fer públic el resultat de la investigació durant el primer trimestre de l’any que ve. Segons ha pogut saber el D.S., l’estudi el finança la Fundació Banc Sabadell amb una aportació de 100.000 euros. Les dues institucions expliquen en un comunicat que “conèixer l’estat serològic és una gran oportunitat per enriquir el coneixement científic sobre la Covid-19 i la resposta immune que està provocant en la població”.

El microbiòleg Mateu Espasa / CEDIDA

El treball també servirà per descobrir la proporció real de casos que han creat anticossos, tant en pacients diagnòstics com aquells que no ho hagin estat perquè no han presentat símptomes. Alhora, l’estudi permetrà determinar si cal fer tractaments o estratègies de prevenció i una possible vacuna.

Primera fase

L’estudi ja ha començat en la seva primera fase, destinada al disseny, creació de bases de dades, logística, obtenció de les mostres i posada a punt dels tests serològics. La segona fase es basarà en l’obtenció i l’anàlisi serològica de les mostres i, en la fase final, es realitzarà l’anàlisi de les dades.

Predir l’evolució

L’estudi vol identificar quins biomarcadors poden fer preveure que la salut del pacient empitjorarà

Fins ara se sap que quan algú s’infecta per coronavirus, causa una infecció pulmonar “i en algunes persones fa una reacció exagerada”, detalla el doctor Joan Calvet, entre el 20% i el 30% de casos que necessiten ingrés.

El Dr. Joan Calvet / CEDIDA

Juntament amb ell, diversos professionals de reumatologia, malalties infeccioses, infermeria i laboratori busquen determinar “per què en algunes persones la malaltia es complica més o no”, ja que, segons Calvet, “a hores d’ara no tenim marcadors clars que ens puguin predir quina evolució tindrà”.

Trobar un biomarcador

Ara els investigadors estan identificant aquelles substàncies a la sang que poden actuar com a biomarcadors i serien útils per fer aquesta predicció, encara que sempre acabi tenint l’última paraula el criteri mèdic. En aquests moments el projecte està en la fase de recollida de mostres de 50 pacients ingressats per pneumònia o la Covid-19, als quals fan una extracció de sang, i es compararà l’evolució dels que empitjorin i els que no. “Comparant-los podrem veure quines proteïnes estan elevades en els dos grups, és a dir, quines són les que engeguen tot el sistema que fa que un pacient estigui més greu o més lleu”, explica Joan Calvet. Els resultats arribaran a finals de maig i complementaran els estudis de la malaltia per trobar un tractament que sigui eficaç.

Publicitat

Nanocàpsules

Tractament que imita les cèl·lules mare per donar resposta als problemes respiratoris aguts

Fa cinc anys que un grup d’investigadors del Taulí busca un tractament per als pacients amb una lesió pulmonar greu i no poden respirar sense rebre ventilació assistida. Ara han vist que el coronavirus genera una lesió similar i que entre el 50% i el 60% dels casos més greus es moren. Siguin pacients amb la Covid-19 o no. “Tots els tractaments farmacològics han fracassat”, sentencia el director del projecte, el doctor Antonio Artigas.

El Dr. Artigas / CEDIDA

Així, estan estudiant un medicament que consisteix a crear unes nanocàpsules dintre de les quals hi hagi els components clau de les cèl·lules mare que són antiinflamatoris, augmenten la destrucció del virus i altres microorganismes, disminueixen la inflamació del pulmó i regeneren els teixits lesionats per la malaltia. En aquestes nanocàpsules s’hi poden posar fins a 30 substàncies. Artigas afegeix que “vam pensar que podria ser una bona estratègia atacar diversos fronts a la vegada”.

Pendents de fer proves

En concret, tot i que fa cinc anys que el projecte està en marxa, fa un any i mig que treballen en el desenvolupament del tractament. Un aspecte positiu de la proposta, assenyala Antonio Artigas, és que seria útil tant per als casos de coronavirus com per als que no. “Si tot va bé, encara poden quedar dos anys d’investigació”, remarca el doctor. Ara estan pendents de provar-ho en rates.

Vitamina D

Augmentar aquest element pot reduir la severitat de la malaltia?

Com ja s’ha dit en diferents ocasions, el coronavirus provoca una inflamació pulmonar especialment agressiva en les persones grans. La vitamina D és l’encarregada de modular, entre altres funcions, la defensa davant les infeccions virals. El grup encapçalat pel doctor Joaquim Oristrell estudia la relació entre els nivells de vitamina D i la severitat amb què el virus afecta els malalts que el pateixen. “Ens fa la impressió que la vitamina D és un factor protector, perquè augmenta els receptors que estan disminuïts en el cas del coronavirus, i això hauria de poder disminuir la inflamació pulmonar que produeix la malaltia”, explica el Dr. Oristrell. I, segons apunta, generalment les persones grans tenen un dèficit d’aquesta vitamina.

El Dr. Oristrell en una imatge d'arxiu / CEDIDA

És per això que l’estudi vol posar sobre la taula si les taxes d’infecció, hospitalització i mortalitat per coronavirus són significativament més baixes en els pacients que reben una suplementació de vitamina D en relació amb els que no la reben.

D’àmbit català

L’estudi es fa en col·laboració amb l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i ha sol·licitat finançament en dues convocatòries diferents. Si s’obtenen els diners per fer-ho, l’estudi es farà sobre els 5 milions de persones adultes de Catalunya a partir de les dades que facilitaria la Fundació Jordi Gol d’Atenció Primària.

App de seguiment

Creant una aplicació, aquest projecte vol fer un seguiment de l’evolució de les persones que han estat greus

L’equip liderat per la neuropsicòloga Sol Fernández està desenvolupant una aplicació que permeti seguir l’evolució dels malalts de coronavirus que han passat per l’UCI un cop han rebut l’alta.

La neuropsicòloga Sol Fernández / CEDIDA

Els investigadors saben que entre el 40% i el 50% dels pacients que han passat per cures intensives desenvolupen la síndrome post-UCI (PICS segons les seves sigles en anglès), amb seqüeles físiques i emocionals, com debilitat muscular, estrès posttraumàtic, ansietat o alteració cognitiva. “Creiem que la situació d’emergència que vivim, d’aïllament, potenciarà aquestes seqüeles”, explica Fernández. I es preparen per donar-hi resposta, ja que si la demanda es dispara, amb la infraestructura actual costaria fer-ho.

Enviar informació a distància

L’objectiu és que durant un any, el pacient pugui enviar la informació del seu estat a través de l’aplicació i així poder diagnosticar al més aviat possible els casos moderats i greus de PICS. I això servirà per valorar si aquella persona necessita rebre assistència telemàtica o presencial. L’aplicació també inclourà suggeriments per millorar aspectes com l’ansietat o l’estrès derivats del confinament. La idea del projecte va sorgir a finals de març, en veure la magnitud de la pandèmia. De moment, estan treballant per tenir 100 pacients i veure si l’eina serveix i és útil.

Lluís Blanch (Taulí): “Ens hem de fixar en aquells països en què el coneixement és el seu motor”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top