No li agrada cuinar. “No en sé gens”, confessa la sabadellenca Joaquima Canals Gràcia, però l’experiència és un grau i des de fa 33 anys regenta una botiga referent en els estris de cuina, la Casa Rex de la Via Massagué. Com diu ella, del que sí que en sap és de la teoria, i ha situat l’establiment com a referent d’aquests productes. L’artista no revela mai els seus trucs, però comparteix una idea: “Si apliques el sentit comú, segur que no t’equivoques”.
Joaquima Canals Gràcia, al carrer de l’Escola Pia / LLUÍS FRANCO
Canals va néixer a Santiago de Xile, fruit de la relació de la seva mare, Carme Gràcia Magrans, nascuda a Terrassa resident al país sud-americà per motius familiars, amb el seu pare, nascut a Xile amb arrels gironines. Casats i ja amb dues filles, al cap d’uns anys van tornar a Catalunya i es van instal·lar a Terrassa, quan aleshores ella tenia 13 anys, i els pares van obrir la primera Casa Rex. De la infància a Xile, la sabadellenca en té bons records: “Recordo més aquells anys que altres etapes aquí que no puc delimitar tan fàcilment com allà”. Per exemple, pensa en les trobades que es feien habitualment en un club amb piscina i un local social, l’Estadio Español, on anava entre setmana i els diumenges. I per Nadal es banyava a la piscina, ple hivern d’allà. I la seva veu, aguda, també explica que és una herència, ja que “quan es parla espanyol a Amèrica del Sud tothom té veu de pito, els homes també!”. Això, sense oblidar els amics que encara mantenen d’aleshores.
El pare de la Joaquima, Joan Canals Mollfulleda, tenia una ferreteria a Xile, i aquí va buscar un negoci similar i es va decantar pel parament de cuina. El nom de la botiga, per cert, s’inspira en el d’un cinema molt popular que hi havia a Santiago de Xile, curiosament el mateix nom d’un que hi havia al barri sabadellenc dels Merinals.
De formació, Joaquima Canals és farmacèutica. Durant tres anys va tenir una farmàcia a Barcelona, però no era un negoci que li agradés i menys perquè la van atracar dues vegades i una altra van entrar al seu domicili. “No en volia saber res més”, explica. Així que amb el seu marit van provar d’obrir-ne una a Sabadell. En aquell moment no va ser possible i van decidir obrir una botiga mentre no trobaven una farmàcia. “Un mentrestant que s’ha transformat en 30 anys!”, recorda. És el temps que fa des que el 1987 van obrir la Casa Rex i es van traslladar a viure aquí.
