Ciutat

Molts sots per asfaltar

[Per Marta Ordóñez i Guillem Plans]

Transitar pels carrers de la ciutat hauria de ser més segur i còmode per a tots els vehicles a partir del mes de maig. Més del que ho ha estat durant l’última dècada, en què el deteriorament del ferm en moltes vies de Sabadell ha entorpit la circulació, tal com han denunciat repetidament diverses entitats veïnals i comerciants. A la primavera, si el termini fixat es compleix, hi haurà 101 carrers amb l’asfaltatge renovat en aquells trams on estava en pitjor estat. Menys esquerdes i sotracs, paviments més llisos. I una circulació més tranquil·la. 

L’Ajuntament de Sabadell ha invertit 2,2 milions d’euros en l’asfaltatge de 101 carrers, un projecte planificat i licitat per l’anterior govern. El quadripartit, però, no va ser a temps d’executar-lo i no es va poder utilitzar el superàvit municipal del 2017. El pla d’asfaltatge, que és una de les potes de Fem Barri, doncs, s’ha hagut d’incloure en el pressupost ordinari del 2020. 

Les actuacions, que van començar el mes de juliol, milloraran 22 carrers del districte 1; al districte 2 i al 6, se’n realitzaran 11; 17 al districte 5; 13 al districte 7; i on menys actuacions es faran serà al districte 4, només en seran 6. Al districte 3 –la primera zona on les màquines han treballat– la setmana vinent s’acabaran les obres d’asfaltatge previstes a 21 vies. El segon lot d’obres començarà el 21 de setembre i s’actuarà al districte 2, 4 i a una part del districte 1. L’Ajuntament ha prioritzat els 101 carrers per “criteris tècnics”. 

Uns operaris, fent treballs d’asfaltat a la ronda de la Roureda / Victòria rovira

Uns operaris, fent treballs d’asfaltat a la ronda de la Roureda / Victòria rovira

Entitats veïnals, comerciants i culturals, però, reclamen que “no n’hi ha prou” i que cal continuar dignificant l’asfaltat d’altres carrers de la ciutat. Hi ha vies que, al·leguen, s’han quedat fora del pla de millora del ferm. A carrers dels diferents districtes hi continua havent sotracs, ferms irregulars i fins i tot carrers sense asfaltar. 

Un millor espai públic

Més enllà de l’asfaltat de la calçada, una de les llargues reivindicacions veïnals és la reforma integral de l’espai públic: les voreres en mal estat són unes de les prioritats. També els carrers estrets, on el pas es converteix en una autèntica gimcana per a la gent gran o persones amb mobilitat reduïda. “Hi ha voreres especialment estretes. D’altres, molt degradades”, denuncia Montse Muniente, secretària de l’associació de veïns de Campoamor.

També és un problema del barri del Poblenou de la Salut, on els vianants passegen sobre voreres “totalment aixecades”: un exemple és el carrer del Claustre, el carrer de Begoña, el carrer del Remei, el carrer del Luján…, enumera Rubén Navarro, des de l’associació veïnal. “I podria continuar!”, lamenta. Veïns i comerciants de la Creu Alta, en canvi, reivindiquen una reforma integral del nucli urbà. En paraules de Sònia Torres, comerciant de la zona, el nucli antic de la Creu Alta “fa fora els vianants” i considera que replantejar aquests espais “faria més atractiu el petit comerç” de la zona.

Una pinzellada històrica

La connexió històrica que Ricard Martínez, historiador del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDiD) de la UAB, pot trobar en aquestes peticions és l’autoconstrucció dels barris, entre els anys 50 i 60. O la construcció irregular dels nuclis antics de la ciutat. “Ca n’Oriac, Torre-romeu, Can Puiggener, Poblenou, la Creu de Barberà… estem parlant de barris d’autoconstrucció que sorgeixen per un pic de la demanda i la configuració dels barris sorgeix de forma irregular. I el Centre o la Creu Alta, nuclis urbans molt antics”, detalla.

Així, el traçat és irregular. I la concepció de l’espai públic, diferent de l’actual. “És per això que les demandes vinculades a la via pública poden estar més arrelades a aquests barris”, sosté. Pas a pas, veïns i comerciants esperen que Sabadell es converteixi en una ciutat segura i més transitable.

10 carrers no inclosos al pla d’asfaltatge

1. Can Rull: Carrer de Dublin. És la connexió entre el carrer  Sant Isidor amb el CFU Can Rull Rómulo-Tronchoni. Sense asfaltar, quan plou es  fa difícil l’accés.

/ LLUÍS FRANCO

2. Nostra Llar: carrer de Buenos Aires. Es tracta d’una pavimentació de ciment. Ara, el paviment està trencat. I el soroll dels cotxes és molest.

/ LLUÍS FRANCO

3. Can Puiggener: ronda de Maria Gispert. El balcó del riu Ripoll té molts sotracs. Els veïns creuen que és el més degradat de la zona.

/ LLUÍS FRANCO

4. Gràcia: carrer de Buxeda. El tram del carrer ubicat al polígon industrial és irregular i ple de sots.

/ LLUÍS FRANCO

/ LLUÍS FRANCO

5. La Creu Alta: camí del Molí d’en Torrella. El veïnat de la zona ha demanat reiteradament a l’Ajuntament la reparació dels sotracs. 

/ LLUÍS FRANCO

/ LLUÍS FRANCO

6. Can Feu: carrer de l’Uruguai/Colòmbia. O es redueix la velocitat, o el cotxe en pot sortir mal parat.

/ LLUÍS FRANCO

/ LLUÍS FRANCO

7. Espronceda: carrer dels Drapaires. Ubicat a l’entrada de l’escola Espronceda, té una calçada molt deteriorada.

/ LLUÍS FRANCO

/ LLUÍS FRANCO

8. La Plana del Pintor: carrer d’Oretana S’han posat pegats als pitjors trams. Però les escletxes de la calçada fan difícil el pas de bicicletes o vianants amb dificultats en la mobilitat. 

/ LLUÍS FRANCO

9. Can Deu: carrer de la Ginesta. Compte on es trepitja! Fa anys que no es fa el manteniment oportú.

/ LLUÍS FRANCO

/ LLUÍS FRANCO

10. Nostra Llar: carrer de Sao Paulo. Fa mesos que en reclamen la reparació. Hi ha un tram enfonsat.

/ LLUÍS FRANCO

/ LLUÍS FRANCO

Comentaris
To Top