Modesto Custodio va dimitir de la presidència del consell de govern del Taulí el passat 16 de juny, poc abans que acabés el seu segon mandat. En aquesta entrevista, feta a la redacció del D.S. a principis de juliol, fa balanç dels quasi vuit anys al capdavant de la corporació i en dona la seva visió, amb un grau de coneixement i detall molt elevats de la situació del Taulí i la seva evolució. Custodio també repassa el context del trasllat del servei d’oncologia pediàtrica, que considera el punt d’inflexió en la seva relació amb el CatSalut, que el va portar a prendre la decisió de deixar el càrrec.
Com va arribar al Taulí? Per una absoluta casualitat! No estava als meus somnis dedicar-me al món de la salut i després m’ha agradat molt, perquè és difícil que no t’agradi un tema que afecta tant. En tota la meva vida professional, gairebé sempre he estat a la banca.
En el moment en què em prejubilo a “la Caixa” era director de zona del Vallès Occidental i tenia 58 anys, però volia continuar ocupat. Molta gent em recorda per l’Obra Social, perquè m’ho prenia seriosament.
Quan m’acomiado de l’alcalde de Sabadell [Manuel Bustos, PSC], al cap d’uns dies em parla del consell de govern del Taulí i em posa en contacte amb el conseller de l’època, Boi Ruiz, a qui vaig conèixer aleshores. Vam parlar, em va semblar bé i em vaig incorporar al Consell de Govern el mes d’abril del 2013.
Va fer una immersió en el sector, perquè no en sabia res del món sanitari? El desconeixia totalment. Em considero una persona responsable i quan em dedico a una cosa, si hi crec, m’hi vinculo. I simplement per estar a l’alçada del lloc on estava anava a totes les reunions. Coneixia les persones, i si les coneixes després és més fàcil que t’hi puguis posar d’acord en algun tema o els puguis consultar qualsevol cosa. I aprens de què va. En aquella època es feien unes reunions bimensuals de presidents i entitats participades per parlar de novetats, ens posàvem al dia i es creaven unes comissions de treball.
Tot sigui dit, això sempre ha estat un càrrec voluntari. Quan hi vaig entrar, primer hi havia unes dietes per assistències als consells i un bon dia les van treure, suposo que per donar exemple. Em va durar un dia o dos el disgust, perquè jo no m’ho havia plantejat mai com un voluntariat; jo faig voluntariat i no és això, sé del que parlo.
Quin és el paper del president del consorci? La governança és molt important, i si no funciona la institució no funcionarà bé. En què consisteix la governança? D’una banda, revisar que allò que fa la part executiva tingui a veure amb el que està definit en els estatuts i el que ha de fer, validant els comptes i els pressupostos… El president pot proposar un canvi o nomenament d’un director general, però no pot fer de director general. També té un paper clau en col·laborar per fer i aprovar el pla estratègic de l’entitat, que és molt rellevant perquè assenyala cap on ha d’anar l’entitat, i el defineix el consell de govern.
Tant a mi com a tots els presidents dels consells de govern ens nomena el CatSalut. És a dir, el conseller o la consellera. És un càrrec de confiança, però després has de rendir comptes. Per mi és un tema de confiança: jo he de ser de confiança, però ells per mi també. Sobretot si és un rol voluntari.
Com ha canviat el Taulí en els anys en què ha estat president? En els darrers vuit anys la facturació ha passat de 190 milions d’euros a 280, el que representa un 50% més. També hem anat treballant la despesa i els fluxos per ser més eficients, però arriba un moment en què això no té més recorregut perquè ja toques el moll de l’os. I com quadra tot això, al final? Perquè pagues menys o no fas inversions; aquest és el problema del sector a Catalunya.
“En els darrers vuit anys la facturació ha passat de 190 milions d’euros a 280, el que representa un 50% més”
L’any 2000 –jo no hi era– es va fer una aposta forta per desenvolupar les diferents especialitats del Taulí: traumatologia, pediatria, salut mental… i crec que va ser un encert. Avui, això representa atracció de talent, que la gent vulgui venir o que no marxi: el més important per desenvolupar les especialitats és tenir els professionals, i el Taulí els té.
Quin impacte té que sigui hospital universitari? Ens ha permès tenir un desenvolupament brutal. Primer, per donar classes has de ser doctor en Medicina: el Taulí en tenia zero, ara en té un centenar. I després, d’entre els que venen a fer el MIR, dels que es presenten cada any en treuen plaça el 95%. La unitat docent és una història d’èxit, ve gent de tot arreu, el Taulí surt al mapa. Dels que es presenten del Taulí, quan acaben el MIR poden anar a treballar on vulguin, però el 30% d’aquests es queden al Taulí, i això passa només des de fa tres anys. Es queden per doctors com el doctor Salvador Navarro, director de Cirurgia i l’Aparell Digestiu, i això és un focus d’atracció de talent que ajuda a que es desenvolupin altres àrees.
El trasllat de l’oncologia pediàtrica és el moment més complicat del seu mandat? Per a mi va ser un punt d’inflexió. Perquè afecta a la feina d’un col·lectiu brillant, dedicat i meravellós. La pediatria del Taulí és una unitat de referència perquè s’ho ha guanyat. Els pacients, que són els que han d’opinar sobre això, i les seves famílies, em consta que estan encantats. Va ser una d’aquelles decisions amb les quals jo no hi estic d’acord, perquè m’assabento que l’oncologia pediàtrica se’n va com un fet consumat, gairebé a través de la premsa, la qual cosa em rebel·la. I, que jo sàpiga, ja es portava un any de negociació entre les persones executives del Taulí i les de CatSalut. No és normal que jo no en sabés res, això ja t’indica que alguna cosa està mal feta.
“El trasllat de l’oncologia pediàtrica m’arriba com a fet consumat, això em rebel·la”
Com va reaccionar? Sempre penso que si la porta està entreoberta hi ha la possibilitat que s’acabi d’obrir abans que es tanqui. Vaig lluitar perquè vinguessin altres coses que no teníem i posar-les al calendari; i s’han anat complint. Dins de pediatria: tractar l’ictus pediàtric, el pacient politraumàtic, que l’helicòpter del SEM incorpori un equip pediàtric del Taulí, ser referència en cures pal·liatives infantils, que és duríssim, però també hi optàvem; o tractar el càncer d’ovari i augmentar l’activitat del cateterisme.
I també poder fer el seguiment dels infants que es tractaven al Vall d’Hebron.
Deia que aquest tema li havia suposat un punt d’inflexió? Sí, perquè des d’aquell moment estic en guàrdia. És un compendi de coses. Quan hi havia el conseller Boi Ruiz era molt diferent. Un dia ell es reunia amb l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, i em va trucar per si també hi podia anar aquella tarda. Són gestos importants, és dignitat. Suposo que el missatge era, escolta, que el president del consell de govern del Taulí és aquí. Això et reconforta i és el que no s’estava produint ara. No són capricis, jo me’n vaig amb aquestes coses.
El març del 2019 tinc una reunió amb el director del CatSalut, Adrià Comella, i també trec el tema del Pla director d’infraestructures del Taulí, que fa quatre anys que dona voltes, que teòricament està aprovat, però la meva percepció és que no avança. Després d’aquesta reunió no n’hi ha cap més. No pot ser que en un any no hi hagi reunions.
El Taulí és dels hospitals més infrafinançats de Catalunya? D’entre els temes operatius, crec que el finançament del Taulí és el més rellevant que el CatSalut té sobre la taula. Perquè la dimensió que té pel Taulí és determinant. Crec que afecta el consell de govern perquè és una qüestió que pot deixar lligada de mans a la part executiva. El nou consell de govern pot donar-hi un cop de mà.
Quan et fan el contracte programa amb el CatSalut, si et passes i ve més gent de la que s’havia previst, arriba un moment que no te la paguen, aquest és el concepte de la “marginalitat”. Això passa a tots els hospitals de Catalunya? Sí, però no tots són el tercer hospital per activitat. Tenim 40.000 altes, moltes. En Urgències som el segon de Catalunya. Amb una activitat així, el que no pots fer és dir-li a algú que no el pots atendre perquè ha arribat tard: l’atens, per descomptat, però com que excedeix el contracte programa, no t’ho paguen. Si això ens ho paguessin a preu de tarifa, l’activitat marginal que estem fent representaria entre 15 i 20 milions d’euros l’any, molts diners.
I en la dimensió professional?
El Taulí té 4.400 empleats. El col·lectiu més rellevant és infermeria, amb unes 1.850 persones, tenen un pes molt important i aquesta és una de les qüestions en que està en marxa fer algun tipus de canvi. En la meva opinió, la direcció d’infermeria ha d’estar al nivell de la mèdica, i ara hi ha l’oportunitat per fer-ho. Acaba d’entrar una persona que penso que és molt vàlida, Mireia Subirana, i amb la seva incorporació seria bo elevar la responsabilitat de la infermeria, perquè en un hospital cada cop la seva tasca és més rellevant i cada vegada fa més funcions.
“La direcció d’infermeria ha d’estar al nivell de la mèdica, i ara hi ha l’oportunitat per fer-ho”
I ara s’incorpora una presidenta [Mariona Creus] que durant molts anys ha presidit el col·legi d’infermeria de Catalunya i crec que això ho té clar. Crec que és necessari. No és en contra ningú, no és contra el metge.
Quin seria el seu enunciat del pla estratègic, en una frase? El Taulí ha de ser el gran hospital de referència de fora de Barcelona. I encara no ho és. De títol sí, però de contingut no. Sobretot de la gran àrea del Vallès. Això implica que -sense entrar en temes tan específics com trasplantaments o unitat de cremats-, en tota la resta de coses que afecten la salut de la població, el Taulí està més proper a la població que el Vall d’Hebron o el Clínic, i les hauria d’assumir perquè té el coneixement, l’ experiència i el títol de referència.
Què li ha dit o li desitja a la nova presidenta? És una persona de molt nivell. Li he dit que hi seria sempre que em necessiti o vulgui una opinió, només quan m’ho demani. Desitjo que vagi el millor possible i tingui la mateixa sort que he tingut jo al Taulí, que m’han rebut molt bé.
Quines qüestions seran les primeres que es trobarà sobre la taula? Crec que s’ha començat a definir un organigrama que s’ha d’acabar de polir. Són decisions d’aquestes que si es prenen equivocadament, després s’han de rectificar, queden malament i afecten la credibilitat. I el pla estratègic, que s’ha de redefinir i és important fer-ho i sobretot explicar-ho. És un tema de motivació, que la gent sàpiga cap on anem.
Com ha viscut el coronavirus des de la posició de president del Consell de Govern? Amb molt dolor pels malalts i les famílies. I amb gran admiració cap als professionals: quan comença tot això, al març, no va fer falta negociar res amb els sindicats, ho vam signar tot perquè tot fos el que el Taulí decidís, i això és admirable. D’aquesta crisi se n’està sortint bé perquè els professionals han pres les decisions i han deixat la gestió en mans dels metges i d’infermeria. I això implica professionalitat, humanitat, dedicació i esforç. El col·lapse podia haver passat, però es va evitar.
