[Per Víctor Patsi, periodista]
Us heu rebel·lat mai contra el sistema i la seva burocràcia? Ni que sigui a l’hora d’interposar una queixa o un recurs a l’administració, més aviat que tard t’adones d’un fet palmari. No et fan ni cas. O per ser més exactes, et permeten que segueixis els conductes reglamentaris, que tramitis el que tens dret a tramitar (sempre dins dels terminis previstos, que si no, ja has begut oli), però amb zero interès a tenir en compte el que aportis en la teva defensa. Resultat? Recurs desestimat. Una, dues, i em temo que, aviat, per tercera vegada. I és aquí on tu et fas creus i et fas aquesta pregunta en veu alta: hs he presentat un escrit explicant els fets, hi he adjuntat imatges (fotos, els vídeos no els voleu) que ratifiquen el relat… i us ho passeu pel forro dels daixonses sense anar-ho a comprovar? Des del moment en què un ciutadà es pren la molèstia de perdre el seu temps aportant arguments i proves documentals, a través dels conductes reglamentaris, on toca i quan toca, a través d’un recurs adreçat a l’administració, aquesta hauria d’avenir-se a, com a mínim, corroborar el que li explica/ensenya/documenta el citat ciutadà. I la manera més simple és anant al lloc dels fets descrits i comprovar, in situ, si el que t’expliquen que hi ha allà és cert o no. Caram, que no costa tant aixecar el cul de la cadira!
Anem als fets. 12 de gener (sí, aviat farà 10 mesos i seguimos para bingo). Entrada a Urgències a l’hospital Quirón Salut de Sabadell (entrada acreditada pel mateix hospital). Aparco el cotxe al número 3 del passeig del Comerç. En tornar a recollir-lo, el cotxe no hi és. Són les 12 de la nit passades, fot un fred que pela, i la primera reacció és: 1. Me l’han robat! 2. Seré despistat? El dec haver aparcat en un altre lloc… Opto per la segona opció (sí, soc un despistat patològic) i busco el cotxe més a prop, més lluny, sense èxit. Torno al citat número 3 del passeig del Comerç (entre l’avinguda de Barberà i la carretera de Barcelona) i miro a terra: triangle carbassa de la grua. Aixeco els ulls i, darrere del carril bici (gegantí, doble) que hi ha entre els cotxes aparcats i la vorera més propera veig el dimoni en forma de placa de gual permanent. Fins aquí, res a reclamar: he aparcat davant d’un gual i se l’ha endut la grua… que no hi ha res a reclamar? I tant que sí! La zona on havia aparcat el cotxe estava pintada a terra. Sabeu com? Amb la mateixa traça de ratlles que tenien la plaça del davant i la del darrere, on sí que es podia aparcar. Ratlles idèntiques! Exactament el mateix dibuix marcat a terra (petites línies rectes discontínues) on es podia aparcar i on no. Una autèntica trampa! I el més curiós del cas és que cinc metres més enrere, entre els cotxes aparcats, hi havia un doble gual perfectament NO marcat a terra. Amb res. Net. Zero confusió possible. Allà sí que es veia que no es podia aparcar perquè les línes discontínues pintades a terra només estaven just davant, o just darrere, marcant on sí que es podia aparcar.
Faig fotos i faig un vídeo al moment. Retiro el cotxe del dipòsit municipal (134 euros per la grua) i declino abonar la sanció per mal aparcament (coi, que està pèssimament indicat, que porta a la confusió, que cal despintar el que allà hi ha pintat, que cada dia que hi passo hi ha picat un altre passerell, un nou adhesiu triangular carbassa a terra, que aquell lloc és una mina per a la grua!). En fer-ho, renuncio al 50% de bonificació de la sanció (pervers, eh?) Interposo recurs i estic segur de guanyar-lo (innocent!). Gairebé deu mesos després, dos recursos tombats. He fet el tercer i últim, el que posa fi a la via administrativa. Em toca adreçar-li (agafeu aire) a la tinenta d’alcaldessa de Desenvolupament Econòmic i Impuls Administratiu de l’Ajuntament de Sabadell (Montse González). He intentat posar-me en contacte amb ella. No diuen que parlant la gent s’entén? La seva secretària, amablíssima, s’ho va apuntar tot, número d’expedient (2020000116), nom, telèfon… “No pateixi que li passo nota i li trucarem”. Encara espero. I el gual del número 3 de passeig del Comerç, també. Continua igual de mal pintat. Felicitats.
