Carlota, Carlos, Lina, Pastora… Són els noms d’alguns dels ancians i ancianes que el periodista sabadellenc Marc Espín va conèixer al Salvador. Dones i homes oblidats per la societat just quan les forces els començaven a fallar. Espín i el seu pare Emilio, molt vinculat a la lluita pels drets de les persones grans al país centreamericà, els van trobar vivint de la caritat, dormint en infrahabitatges, malnodrits, malalts… Sols.
No són els únics. Tres de cada quatre avis al Salvador no tenen pensió, la meitat dels salvadorenys en l’àmbit rural estan per sota del llindar de la pobresa, i en tot el país els geriatres es poden comptar amb els dits de les mans. “Les persones grans són les grans descartades”, explicava Marc Espín en una entrevista amb el Diari de Sabadell el passat mes de març. Calia fer alguna cosa.
“No en teníem prou amb fer periodisme”, explicava aquest dijous Marc Espín al Casal Pere Quart, on acaba d’estrenar l’exposició Descartados, que juntament amb el llibre del mateix nom, va ser el primer fruit d’aquells viatges al Salvador. “Vam fer aquest projecte pensant en el periodisme de transformació social, però em semblava que no era suficient. Volia tenir incidència directa en la realitat. Allà és quan vam desbordar les fronteres del periodisme i vam llançar un projecte de cooperació pioner: apadrinar persones grans”, explica.
El Siscu i l’Anna, dos dels padrins del projecte ‘Descartados’ / LLUÍS FRANCO
Per començar, Marc Espín va tirar d’amistats. Entre els primers als quals va enganyar, hi havia els sabadellencs Anna Pérez Márquez i Siscu Cintas. “El Marc és amic del barri de tota la vida”, explica el Siscu, “em va explicar que volia muntar uns grups de 12 persones on cadascú aportés 100 euros l’any per apadrinar un avi al Salvador. I m’hi vaig apuntar”.
“La gent no està acostumada. Es plantegen, més aviat, apadrinar nens”, explica l’Anna, que coordina un segon grup i ha contactat un a un cada membre, “a mi em va convèncer posar-me en la pell d’aquesta gent i imaginar-me la seva situació amb els meus pares. Cal ajudar tota aquesta població oblidada que ens ho han donat tot”.
En uns mesos, Marc Espín, els seus amics i els seus familiars han aconseguit muntar nou apadrinaments. I n’hi ha dos més en camí de formar-se, també a Sabadell. L’aportació per persona és mínima (menys de deu euros al mes), però els 1.200 euros anuals que recull cada grup és una gran ajuda per als ancians salvadorenys. “Què són 10 euros per a nosaltres? Mig sopar?”, reflexiona l’Anna.
Els resultats són palpables. L’Anna explica com, gràcies a les fotos que reben de la Pastora –la seva fillola– han vist clarament com ha guanyat pes i està més sana. El Siscu, al seu torn, comenta com de bé canta Doña Carlota, una de les seves apadrinades, de qui han rebut un parell de vídeos d’agraïment gravats pel Marc. “La meva filla Lucía em demana que li posi les cançons. Tot això ho faig també per ella. Perquè aprengui a ajudar, sigui aquí o al Salvador”, diu.
