JOSEP MERCADÉ

La transició també afecta els arbres

[Per Josep Mercadé, periodista]

Aquests dies de calor intensa i d’elevadíssim risc d’incendi, el model de gestió forestal dels nostres boscos és al centre del debat. S’agreuja en constatar que hi ha massa zona arbrada a Catalunya. I a les ciutats, què passa?

A Sabadell tenim la gran sort de disposar d’una important superfície arbrada repartida pels 200 quilòmetres de carrers i places. Segons el cens municipal, tenim més de 30 mil arbres; un per cada 7 habitants. Déu n’hi do.

Una part important d’aquesta taca verda es va plantar fa prop de 40 anys, durant la transició política. Els primers governs dels ajuntaments democràtics van haver de fer front a les demandes bàsiques de la població canalitzades pel fort moviment veïnal d’aleshores. Entre les moltes deficiències que calia esmenar hi havia la de dotar d’arbres a molts dels nostres carrers i places. Aquestes necessitats es feien més evidents a les zones perifèriques on l’accelerada construcció per l’arribada de les onades migratòries dels anys 60 havia deixat sense urbanitzar els espais entre blocs i molts carrers de la ciutat.

El canvi que va suposar per Sabadell incrementar la superfície d’arbres va ser molt gran. Però ara patim les conseqüències de no haver fet prou bé les plantacions durant els anys de la transició.

Els pollancres van ser una de les 43 espècies d’arbres que viuen a Sabadell que més es van plantar durant els primers anys d’ajuntaments democràtics. En aquell moment calia anar per la via ràpida i possibilista. Els vivers gairebé no donaven l’abast amb tanta demanda. La llàstima és que aquesta espècie només té 30 anys de vida. D’aquí vénen les tales de pollancres a Torreguitart i a Ca n’Oriac. Els veïns ho han criticat i aquest diari se n’ha fet ressò.

Un mes abans de les passades eleccions municipals, l’Ajuntament de Sabadell va aprovar el Pla Director de l’arbrat. Una eina molt útil que determina els criteris de disseny i gestió dels arbres plantats al nucli urbà. La previsió és invertir dos milions d’euros en els propers 10 anys.

Amb tot, aquest pla també ens ha de permetre fer front al problema d’al·lèrgies que presenten algunes zones arbrades. A la transició aquest no era un aspecte rellevant. Però ara sí. Sobretot per l’estrall que provoquen els plàtans que a Sabadell ocupen el 24 per cent de la superfície plantada.

Com s’està veient aquests dies, sense una planificació i una política forestal adequada no podem afrontar-ne la gestió.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top