Tenen la sort a les seves mans i canten per igual quintos que plenes. Són els lloros del Quinto. A Sabadell, aquesta tradició nadalenca segueix tenint una afició irreductible, i tot i que hi ha menys llocs de joc, encara en resten tres d’emblemàtics: l’Urpí, El Ciervo i Can Capablanca. Tots tres omplen les sales de gom a gom durant els dies de Nadal. Cadascun dels professionals de la cantarella té el seu sistema i el seu llenguatge propi, i els parroquians els segueixen fidelment a cada local, any rere any.
Marc Gregori i Albert Creus són els lloros de l’Urpí i els dos estan d’acord que el llenguatge que utilitzen no està lligat a cap norma escrita, sinó que és molt espontani. “Jo començo sempre amb cantarella i la gent s’hi enganxa”, diu el Marc. El lloro ha de controlar la sala i evitar que la gent s’esveri, i tenen la paella pel mànec: “Cantem tres boles seguides i torna el silenci”, confessa l’Albert.
Quan s’acosta la plena, les bromes també minven, ningú vol perdre passada. El lloro té una cartolina més grossa i asseguren que, a mesura que es va emplenant, “ja saps amb antelació què passarà, és com un sisè sentit”.
Christian Simedio canta a Can Capablanca. Recorda que els primers anys només es feia un parell de dies, i només per a alguns amics. Ara, en canvi, omplen la sala gairebé cada dia. Pel que fa al llenguatge, creu que no hi ha gaire diferència amb altres sales de la ciutat: “Tret d’alguns números, moltes frases són comunes a tots els lloros”. En canvi, el número 4 és de creació pròpia: “Dic ‘el petit garrotin’ perquè sóc músic i vaig començar amb els garrotins, que tenen quatre versos”.
Seguir la cantarella
El lloro necessita utilitzar una entonació especial quan es disposa a cantar un número. Àlex Lleonart, lloro resident d’El Ciervo, és tot un mestre d’entonacions i assegura que “són primordials per donar intencionalitat”. Alguns trucs són arrossegar el número –“manté la intriga”, assegura–, o jugar a allargar l’entonació dels números de dues xifres. Una altra característica comuna de tots ells és l’ús de l’actualitat del futbol. Així, per exemple, el 3 per a Lleonart és el “Gerard Piqué”, i el 46, per al Christian, és “el jugador del Sabadell que ha fet més gols”.
Les cançons tradicionals també són tema recurrent. Una de les més utilitzades és Els Tres Tambors per al número 1: “Si n’eren tres tambors…” i el públic segueix amb la lletra “que venien de la guerra”. També la política juga al Quinto, si més no, a Can Capablanca i a El Ciervo, tot i que en petita mesura. Carrero Blanco, la república o els alcaldes de Sabadell tenen el seu propi número, que els assistents coneixen perfectament i canten tots sols. L’objectiu del Quinto no és altre que “passar-s’ho bé”. Si no s’aconsegueix, és que el lloro no funciona, és simplement un cantaboles.
Així canten el Quinto el diferents lloros de Sabadell:
