Publicitat
JORDI SERRANO

El centralisme i el transport públic

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Mai havíem viscut un centralisme barceloní com el que ha posat en evidència el debat sobre la proposta de tarifes i zones de l’ATM. D’entrada, cal dir que el fet que hi hagi unes zones de la Renfe que siguin diferents de les zones de l’ATM ja em sembla una cosa esperpèntica. Em sembla també esperpèntic el centralisme barceloní de voler establir unes zones a Barcelona com les de Madrid. Madrid està en un territori on el centralisme es pot expressar en cercles concèntrics al seu voltant. Voler copiar el model madrileny a Barcelona és de les pitjors coses que han passat. Per això volíem autonomia? El problema és que Barcelona està encerclat entre mar i muntanya, per tant fer zones concèntriques a dins el mar és surrealista.

Han ampliat la zona 1, que ha incrementat els greuges de Barcelona amb l’autèntica àrea metropolitana. Cal que la gent sàpiga que l’actual àrea metropolitana s’acaba en un carrer de Sabadell que dona a Barberà del Vallès, el carrer de Compte Ramon Berenguer. O sigui, una vorera a zona 1, i la vorera del davant a zona 2. Quina ximpleria!

Publicitat

La ciutat metropolitana real s’acaba als límits de Sabadell i Terrassa. Doncs bé, pots anar de Montgat a Castelldefels, uns 37 km, amb una zona. En canvi, de Sabadell a Sant Vicenç de Castellet, 34 km, passes de la zona 2 a la 5 i has de pagar 3 zones.

De Sabadell a Castellar és una zona, però si vas a Sant Llorenç Savall són dues zones. La zona canvia al Pont de la Roca. No té cap sentit. I no queda bé aquí defensar els interessos de Terrassa, però ara que cap terrassenc ens llegeix, no té cap mena de sentit que els terrassencs paguin 3 zones quan tenen només 3 kilòmetres més si agafes Renfe (Sabadell nord a Terrassa est). A més, si canvies de zona de forma no vertical sinó horitzontal, el sistema de càlcul és impossible. Per exemple, si pretens saber quantes zones has de pagar des de Monistrol de Calders a Manresa i de Manresa a Sabadell. Normalment, pagues tot el que faci falta. Ni els treballadors de Renfe ho entenen. Al final, disposen d’una llista de poblacions des de l’estació on són i miren la llarga llista per saber què t’han de cobrar.

Cal que Marta Farrés i Jordi Ballart coordinin els ajuntaments de Mataró, Sitges, Vilanova i Granollers i es plantin. Algunes idees per començar. El centre de la ciutat metropolitana real se situa a Sant Cugat. Per què no establim un sistema de zones a partir de la ciutat del monestir? Amb el que estalviem de no fer línies innecessàries, com el nou traçat d’FGC cap a l’aeroport –ha fet molt bé Marta Farrés de criticar aquesta proposta–, per què no fem arribar Ferrocarrils Catalans a Castellar? Aquest sistema hipercentralista és una forma per tal que tot Catalunya financi la mobilitat de la gent de Barcelona, que té el millor servei de transport públic de tot Catalunya. Un centralisme impresentable.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top