La clau va ser tancar les portes a temps. Dos mesos després de l’inici de la pandèmia, tres residències locals comparteixen que barrar el pas a les visites just a temps va ser una de les decisions més difícils, però encertades, per haver aconseguit que, a dia d’avui, no hagin tingut cap contagi de coronavirus. Aquesta malaltia s’ha acarnissat a les residències sabadellenques, on en dos mesos almenys s’han produït 124 defuncions i 227 contagis.
A la residència Dolça Llar van tancar les seves portes a final de febrer: ja no hi podien entrar els familiars. Segons la directora general de Residències Avis, el grup empresarial que gestiona l’equipament, Patrícia Escobar, van optar per aquesta dràstica mesura perquè “la lliure circulació de persones ens posava en un risc que no podíem controlar”. És el mateix que van fer a la residència DomusVi Sabadell Ciutat, des d’on la seva directora, Cristina García de la Plaza, afegeix que “era una mesura molt dràstica tancar tothom a les seves habitacions, però vam optar per ser radicals en aquest aspecte”. També comparteix aquesta posició Jackeline Cordero, de la Residència Geriàtrica Sabadell, on van restringir les visites entre el 7 i el 8 de març.
Les entrades justes i necessàries
“Els proveïdors ens deixaven les coses a la porta”, les desinfectaven i llavors ja les entraven, explica Cordero. Les residències es van bunqueritzar tant com van poder els mesos de març i abril, veient que la corba no parava de pujar. I només hi entraven els treballadors, el metge de la residència i el responsable de residències del seu CAP. En alguns casos es van plantejar tancar-s’hi amb els treballadors i reduir encara més el risc de contagi a l’exterior, però això no era fàcil.
El que sí que han fet totes, però, ha estat ampliar els torns, també, perquè la intensificació de les tasques de neteja i higienització ho requerien. Una altra cosa amb la qual també estan d’acord Escobar, García de la Plaza i Cordero és en la sort, un punt d’atzar. Per sort, de totes maneres, “ara comencem a respirar”.
