[Per Ricard Mas, historiador de l’art]
De petit anava a comprar chuches a El Gato Negro, botigueta estratègicament situada entre el Sant Nicolau i el Cor de Maria. Pipes, xurruques, sidral, estrep i, de vegades, Conguitos. Era el boom dels dolços industrials. Mentre consumíem aquells primitius ultraprocessats al pati de l’escola, ens repetíem acudits, a quin més bèstia, sobre gent que no era normal: efeminats, disminuïts físics i psíquics, jueus, negres sud-africans…
Repasso mentalment algun d’aquests acudits, i ara no m’atreviria a explicar-lo al millor dels meus amics. Els temps han canviat, i si li dictem algun mot despectiu a l’assistent de Google, escriurà: f*** de p***, m*** de m***, etc.
I bé, com va formular James Gleick, “una papallona que, amb el seu aleteig, agita l’aire de Pequín avui, pot desencadenar una tempesta el mes que ve a nova York”. La papallona va batre les ales a Minneapolis el passat 25 de maig, quan un policia va assassinar l’afroamericà George Floyd… I una de les tempestes ha tingut lloc sobre d’un paquet de Conguitos.
Resumint-ho molt: el 10 de juny va arribar al web Change.org una petició, “Lacasa: Dejad de usar la marca Conguitos. Es racista”. A hores d’ara avalen la proposta 4.421 signataris.
La tempesta es desfermava en un espai no més gran que un didalet quan els mitjans de comunicació, farts de Covid, van descobrir l’immens atractiu de la proposta. Van començar a parlar-ne a la secció de notícies, i d’allí va passar a les columnes d’opinió. Google Trends ha registrat un terratrèmol en l’interès de les cerques del mot Conguitos: si el dia 24 de juny era 6, dos dies després era 100. Tema relacionat, és clar, racisme. Autonomies amb més cerques: Ceuta i Melilla. Amb menys: Catalunya.
I si comparéssim l’evolució d’aquest interès amb el mapa electoral? Vox, que serà el que hom vulgui però està molt ben assessorat, s’ha apuntat a la festa. En un missatge a les xarxes socials podem veure el portaveu al Congrés per Vox, Iván Espinosa de los Monteros, amb un paquet familiar de Conguitos a la mà, mentre es justifica: “En Lugo, admirando la Catedral”.
Però fem una mica d’història. El 1961, la fàbrica de dolços Fedimar, de Saragossa, va produir uns cacauets coberts de xocolata, i li va encarregar a Juan Tudela, un jove inexpert de vint anys, que li dissenyés el paquet i la mascota. El nom se’l va inventar José Luis Izaguerri.
A Espanya –i ja no dic a l’Aragó– no hi havia pràcticament africans. D’altra banda, s’acabaven d’independitzar els antics Congo francès i belga, i aquest territori estava de moda. Explica Izaguerri que Moïse Tshombe, primer ministre de la República Democràtica del Congo entre 1964 i 1965, va visitar Bilbao. I que quan va descobrir els Conguitos li van fer molta gràcia i se’n va endur uns quants paquets.
Imagino que ni Tudela ni Izaguerri havien llegit El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, ni en sabien res de les massacres belgues durant l’etapa colonial al Congo
–deu milions de morts!–, però ara ja no hi ha excusa.
Em deia Bigas Luna que les tradicions ho són mentre tenen alguna utilitat. Que ell havia estat un gran aficionat als toros, però que ja no ho era. Quan una tradició, o un nom, fa més nosa que servei, s’elimina.
