[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
M’adhereixo a la crida de Marc Basté al seu article Fem coses? i en segueixo el fil. Com a sabadellenc d’adopció, la meva diagnosi és que a la ciutat hi ha un elevadíssim nombre de projectes, que jo denomino accions de guerrilla, amb poc pressupost però alt impacte pels seus components d’innovació i disrupció. Estic parlant, per exemple, de Puraceba, Paper de Ceba, Xarxa Onion, Sabadell Cerveser o l’amalgama d’iniciatives que generen les entitats culturals locals. Totes aquestes accions, dutes a terme sovint amb més voluntat que recursos econòmics, són de gran mèrit, valuosíssimes i generen contingut i identitat de ciutat. Cal incentivar-les i potenciar-les.
Ara bé, al meu entendre, on anem coixos és en el següent nivell. És a dir, en les grans inversions de capital privat. Per il·lustrar-ho, poso d’exemple el cas de Barcelona Global, entitat privada que lidera darrerament el debat econòmic a la capital. Us convido a visitar la seva web i donar un cop d’ull a les empreses que la conformen i que, conjuntament, nodreixen l’associació d’un pressupost anual d’1,5 milions d’euros. Amb aquests recursos, és clar, es poden fer moltes coses. Quantes empreses d’aquesta mida i compromís tenim a Sabadell? Em temo que les podríem comptar amb els dits d’una mà.
Em podeu dir, amb raó, que no és justa la comparació amb Barcelona. D’acord. Analitzem les grans empreses establertes a Sant Cugat o a Rubí?
No és la meva intenció posar aigua al vi d’aquest nou esperit de ciutat al qual feia referència Jordi Serrano al seu article de dissabte. Simplement pretenc descriure aquest aspecte limitador. Per atraure o generar grans inversions privades cal: percepció d’estabilitat, un entorn business-friendly, bones infraestructures, expectatives de negoci, disponibilitat de talent proper i incentius fiscals. Darrerament, s’estan fent avenços significatius en moltes d’aquestes àrees, però, dissortadament, arrosseguem anys d’apatia i, fins i tot, de certa hostilitat cap a aquesta mena d’inversions.
Per acabar de convèncer els incrèduls, afegir que aquestes grans inversions privades tindrien l’efecte de nodrir de recursos, a través de mecenatges, patrocinis o similars, totes les accions de guerrilla que descrivia a l’inici de l’article. Fomentar les grans inversions privades, per tant, és també, indirectament, construir ciutat. Qui s’anima a continuar el debat?
