L’explosió es va sentir des de ben lluny. Una detonació rara, estranya, sospitosa.
Un atemptat terrorista, sens dubte. Els mitjans se’n van fer ressò ràpidament. L’Opel Corsa blanc que va esclatar va ser detonat a distància. Estava mal aparcat, deliberadament, a la cantonada dels carrers de Ribot i Serra i de Josep Aparici amb la intenció de dificultar el gir i obligar a reduir la marxa. Va explotar en passar el segon vehicle policial. Aquell comboi no va arribar a la Nova Creu Alta per cobrir la vigilància del partit entre el Centre d’Esports Sabadell i el Màlaga. Eren tres quarts de cinc de la tarda del dia de la Puríssima del 1990.
L’Andreu, un veí del carrer, en veure aquell caos, aquella catàstrofe, aquell drama, no s’ho podia creure. Amb el pels de punta i la pell de gallina, no se’n sabia avenir. Com era possible? Que un o uns éssers humans fossin capaços de realitzar un criminal acte com aquell. Quins cafres, quins salvatges. Definitivament, ETA havia embogit, perquè segur que era cosa d’ETA. Sabadell era una ciutat tranquil·la, a Sabadell no hi cabien atemptats com aquell. Les veïnes que eren el carrer, commocionades, ho contemplaven amb llàgrimes als ulls.
El resultat, sis agents morts, dos de molt ferits –a un d’ells li van haver d’amputar els dos braços– i nou vianants ferits de diversa consideració. A més d’importants desperfectes en edificis i cotxes aparcats. Però el primordial eren les vides humanes. Les víctimes, la més jove tenia 29 anys i la més gran 53, van deixar tretze orfes.
Davant d’aquella tragèdia, el batlle Antoni Farrés va demanar tranquil·litat i fermesa. El dia del funeral, la plaça de Sant Roc estava plena. Es van sentir crits de “fuera, fuera” contra el ministre José Luís Corcuera. Les primeres reticències de la Policia Nacional anvers Antoni Farrés, per tractar-se d’un alcalde comunista, es van esvair de seguida.
Antoni Farrés va tenir una actitud de comprensió, de col·laboració i d’ajut. Un comportament exemplar, propi dels grans moments. Anys després li ho van reconèixer i agrair.
