Revertir l’exclusió social amb més polítiques i protegir la cultura sabadellenca. Són les fites que han marcat les principals entitats socials de Sabadell de cara als propers anys. Ahir dimecres, una representació de col·lectius sabadellencs van posar deures en matèria social i de coneixement a la classe política. Ha estat en el tercer debat del cicle ‘9 compromisos per Sabadell’, des d’on s’ha reclamat un reforç de les ajudes a fenòmens com el sensellarisme o la pobresa infantil, i la protecció de museus i de la cultura.
La presidenta de la comissió social i cultural, Mercè Calvet, ha reclamat més inversió en l’allotjament d’emergència habitacional, pensat per les persones sense llar. Calvet crítica que Sabadell només compti amb un alberg amb set places reservades per víctimes de violència de gènere i els seus fills. “L’espai ràpidament es queda petit”, ha exposat per després reclamar ampliar la protecció de col·lectius, incorporant els menors estrangers no acompanyats (MENA), als quals veu “desemparats” un cop assoleixen la majoria d’edat. Encara sobre els menors, Sergi Asensio (Associació Juvenil Esquitx) ha demanat actuar sobre la pobresa infantil davant el cost social que suposa “cronificar-la”.
També en clau social, el director de Creu Roja Sabadell, Josep Masip, ha considerat que Sabadell ha de potenciar la col·laboració entre les entitats i l’Ajuntament. I això es tradueix amb més recursos i subvencions públiques, i com s’atorguen aquestes. A tall d’exemple, ha criticat la fórmula per adjudicar els pressupostos participatius, basats en les votacions. “Semblaven les votacions d’Operación Triunfo”, va exposar i va reclamar que es “valorin més els projectes i no capacitat d’aconseguir vots”.
En el marc del debat, també es s’han marcat reptes culturals concrets, definits en dues accions principals, apuntades per Teresa Mira, d’Òmnium Cultural, i Josep Maria Benaul, de la Fundació Bosch i Cardellach: preservar el gran teixit d’entitats, el patrimoni i l’arquitectura sabadellenca i desenvolupar un projecte de museus, una assignatura pendent que espera des de fa quaranta anys.
Els projectes polítics
Les formacions polítiques representades a l’Ajuntament de Sabadell han volgut fer cinc cèntims del seu projecte social i cultural pel proper mandat. Marta Farrés (PSC) ha reconegut que aquests han estat uns anys poc positius per la cultura i en termes socials, ha parlat de “tres grans potes”: família, administració i entitats. El republicà Gabriel Fernàndez ha reivindicat la seva tasca com a regidor d’Acció Social i ha apuntat que s’han enfocat les polítiques a terrenys com l’ensenyament. “Si no hi ha èxit educatiu, no hi ha retorn social”, ha assenyalat.
Un moment del debat / VICTÒRIA ROVIRA
Encara en la línia de l’ensenyament, Joan Berlanga (Sabadell en Comú) ha tret perfil social i ha explicat les seves vivències com a regidor d’Educació: “He vist nens que porten les sabates trencades a l’escola”, ha afirmat. Anna Lara, de Crida per Sabadell, ha reclamat accions per revertir la precarietat laboral com a via per sortir de la desigualtat social.
Per la seva banda, Lourdes Ciuró (Junts per Sabadell) ha recuperat el seu tema estrella de campanya: la pacificació de la Gran Via, que considera que tindrà una repercussió social per “recosir” els barris de la ciutat. Miquel Soler (Guanyem) ha proposat mantenir el treball conjunt entre administració i entitat, un concepte que Adrián Hernández (Cs) ha ampliat: ha proposat posar clàusules socials en la contractació pública.
