La resiliència és la capacitat dels éssers humans per adaptarse positivament després de viure situacions adverses. Aplicar aquest concepte a les ciutats permet identificar estratègies i actuacions perquè una població sigui més resistent al declivi. Segons els experts, una de les característiques o qualitats que ha de tenir una metròpoli per ser resilient és la col·laboració entre actors (administració, empreses, ciutadans i universitats).
Aquesta és una de les conclusions a què han arribat, des de punts de vista diversos, el professor Mark Cox, de la Universitat Tecnològica d’Eindhoven (TU/e), als Països Baixos; i el professor Joan Enric Ricart, de l’IESE. Ambdós acadèmics han participat a la Jornada sobre resiliència econòmica i urbana: estratègies de transformació en ciutats industrials, organitzada per la Fundació per la Indústria i que s’ha celebrat aquest dilluns a la seu del Gremi de Fabricants de Sabadell.
Mark Cox d @TUeindhoven exposa com #Eindhoven va activar i accelerar la 4-hèlix local després d la fallida de les indústries històriques, amb una universitat orientada a la valorització. Un exemple x #Sabadell dins d @Triangulum_EU #innovació @f_industria #jornadaresiliència pic.twitter.com/FIXvH9ZwhV
— @sbdinnovacio (@sbdinnovacio) October 22, 2018
El professor Cox ha aprofitat l’exemple de la seva ciutat, Eindhoven, per parlar de resiliència urbana. Aquesta metrópoli holandesa va patir una forta crisi després del tancament de l’empresa Philips, però gràcies a la col·laboració de l’acadèmia, les empreses, la gent i els polítics; va sortir endevant.“Només el 0,6% d’idees tenen èxit al mercat. A Eindhoven el percentatge és bastant més elevat”, ha indicat Cox, com a exemple de l’èxit d’aquest model als Països Baixos. Cox ha recordat que és important que els joves tinguin oportunitats a les empreses durant la seva formació, i que aquestes es poden beneficiar molt de la seva visió innovadora i ganes de treballar. Alhora, el professor ha insistit en què el món acadèmic i l’empresa privada han de col·laborar estretament: “La recerca només amb finalitats de recerca no té sentit”, ha dit Cox.
Joan Enric Ricart, per la seva banda, ha tractat la resiliència des del concepte de les smart cities (ciutats intel·ligents), i com Cox ha incidit especialment en el concepte de col·laboració. Per al professor Ricart, una de les claus de la resiliència és la bona governança (més que la tecnologia, ha dit) i per a governar correctament cal comptar amb tothom. “M’agrada parlar de les 5P: per trobar solucions cal que hi hagi una Public-Private-People-Professors Partnership”, ha explicat Ricart en referència a la necessitat d’una col·laboració entre l’administració, les empreses, els ciutadans i l’acadèmia.
Ricart destaca 4 elements bàsics per a una governança intel·ligent. El primer és l'estratègia urbana a llarg termini. Posa com a bona pràctica l'exemple de Medellín. #JornadaResiliència pic.twitter.com/UQZXY85zcK
— Fundació Indústria (@f_industria) October 22, 2018
