No ho tenien fàcil. A les 20 h davant de l’escenari de l’Eix Macià no s’hi aplegava gaire públic. El concert coincidia amb dos actes multitudinaris, el Correbars i el final de la Cercavila, amb els Versots. Tot i així, Obeses se n’han sortit i prou bé.
Amb mitja hora de retard, Arnau Tordera i companyia han sortit a l’escenari amb la clara intenció de guanyar-se el públic des del primer minut. “Estem aquí per fer-vos l’amor a tots vosaltres”, ha avisat el cantant del grup de rock neoclàssic futurista. I no deia cap mentida. La primera cançó, un dels èxits: Mà amiga.
Amb un inici fulgurant, ple d’energia i de rock, els osonencs s’ha posat ràpidament el públic a la butxaca, que ja ha seguit el ritme de la música alçant les mans amb èxits com El monstre de l’armari. Aviat, han deixat clares les seves intencions amb el tema Hem vingut a molestar, del seu últim treball Fills de les estrelles. Així responien aquells que censuraven la seva presència a la Festa Major de Sabadell.
Potser per això, Arnau Tordera, amb un magnetisme indiscutible i un prodigi amb la guitarra elèctrica, no ha deixat de mostrar la seva felicitat per estar per primera vegada actuant a Sabadell, una ciutat ideal per dedicar-li Ens en sortirem, un tema “en defensa de la llibertat”. El públic s’hi ha afegit a la reivindicació i, fins i tot, un grup ha fet un pilar per desplegar una estelada.
L’emotivitat s’ha rebaixat després amb un altre clàssic molt ballable Cafè, copa i puro. La dansa ha estat clau també en el Tango de les mentides, en què un ballarí s’ha fet lloc enmig del públic per ballar aquesta cançó acompanyat d’una sabadellenca.
Tordera, en un moment del concert / VICTÒRIA ROVIRA
Amb el públic ja entregat i formant part de l’espectacle, Obeses ha baixat revolucions i ha demostrat amb Fills de la mateixa mare de quina manera captivar amb una música i una lletra que cantava tothom. En aquest punt, Arnau Tordera ha recordat la tradició musical de la ciutat, que demostra que “els sabadellencs són superdotats vocals”. Així, reptava el públic a cantar L’Arie du l’Hermafrodite, una ària operística, en uns moments en format rock i en altres a capel·la, en què el cantant ha mostrat la seva virtuositat vocal.
Com no podia ser de cap altra manera, el concert ha acabat aixecant el públic amb el tema Ens hem alçat. Amb confeti volant per l’aire de l’Eix Macià, el grup osonenc ha marxat enmig d’una ovació. Això sí, sense cap bis.
