La collita del 2019 ha estat de rècord al Parc Agrari de Sabadell. Les quasi dues hectàrees de vinya –que gestiona el celler lleidatà l’Olivera– han produït 500 quilos més que el 2018. Tal com destaca l’enòleg Iñigo Haughey, s’han veremat 5.500 quilos de raïm, amb el qual es preveu produir fins a 4.000 ampolles de vi Arraona. El 2018 la xifra va ser de 3.500 unitats, mentre que l’anyada del 2017 es va quedar en 3.100 ampolles. La collita d’enguany ja s’ha traslladat al celler de l’Olivera a Vallbona de les Monges (Lleida), on l’enòloga sabadellenca Clara Griera és una de les encarregades de convertir el most en vi.
L’augment de la producció també es deu al fet que la vinya va creixent a poc a poc. De fet, encara són uns ceps molt joves, plantats l’hivern del 2008 a la finca de Can Gambús. Un altre dels motius d’aquest repunt de la producció són els ajustos que l’Olivera va fer a partir del 2016, quan va començar la transició de la producció a ecològica (i que va implicar esporgar de manera diferent).
Actualment, la superfície cultivada és d’1,8 hectàrees. Tanmateix, l’Ajuntament de Sabadell –propietari dels terrenys de Can Gambús– ha ofert l’ampliació de 0,8 hectàrees més. Tot i que l’Olivera no ha tancat encara els tràmits, el més probable és que s’augmenti de cara a l’any vinent.
A més, cal sumar-hi les 3,7 hectàrees plantades a una finca de Sant Llorenç del Munt, on es produeix el vi 5 Quarteres. Adrià Garriga explica que enguany han augmentat la producció del raïm negre i que se situaran en prop de 10.000 ampolles. Cal afegir una microparcel·la de vinya a Cerdanyola, de la qual enguany se’n produiran un miler d’ampolles del vi Els rabassaires. Igualment, les vinyes de Collserola generen unes 3.500 ampolles anuals. També en l’òrbita de l’Olivera, el procés de replantació de ceps prossegueix i una nova tanda serà productiva a partir de l’any 2024. Potser la iniciativa més gran del Vallès es troba a Ullastrell, amb el Celler Morral, mentre que a Castellbisbal fan vi a la masia Ca n’Oliveró i a Ca l’Esteve (malgrat que envien el raïm a vinificar al Penedès).
Al mateix Sabadell hi ha tres finques més, en què fins fa poc hi ha hagut vinya: a la Salut, al Camí Mascarols i a Can Mimó.
Una vinya perduda
I és que Sabadell (i el Vallès) és terra de vins. El fet que els nous cellers locals vagin a l’alça no s’hauria d’entendre com una moda passatgera. I encara menys com una tendència snob. Senzillament, és la (lenta) recuperació d’un sector agroeconòmic molt arrelat al Vallès (i nostrat). “La vinya és molt adequada al clima mediterrani, tant per la temperatura com pels baixos requeriments d’aigua”, recorda Pere Muñoz, tècnic de Sobirania Alimentària de l’Ajuntament.
Així mateix, Iñigo Haughey explica que la fil·loxera va obligar que s’arrabassés la major part de cep entre finals de segle XIX i principis del XX. “Malgrat això, després es va tornar a plantar vinya, com ho demostra el Celler Cooperatiu de César Martinell a Sant Cugat”, afegeix Haughey.
Però el procés d’industrialització va modificar de dalt a baix l’economia. Segons Adrià Garriga, “els grans terratinents i famílies adinerades de Sabadell van canviar la vinya pels nous vapors tèxtils, on van abocar els seus diners”.
D’aquesta manera, un sector que va arribar a tenir fins a 20.000 hectàrees cultivades al Vallès Occidental no té avui dia més que 30 hectàrees. Aquí s’emmarquen projectes com els de l’Olivera a Sabadell, Sant Llorenç, Collserola… “Estem intentant recuperar un element que havia estat molt present a la vida del Vallès”, afegeix l’enòleg Inigo Haughey.
I Garriga remata: “S’han trobat àmfores per al vi fetes al Vallès. I s’han trobat arreu de Catalunya”. No és, doncs, cap moda recent. Senzillament, la vinya vol recuperar el seu lloc tradicional.
