Un element indispensable del Nadal és un bon pessebre, amb les seves figures tradicionals que fan que any rere any un racó de la casa prengui vida pròpia. Aquest gest és una de les oportunitats perquè la família, des de fa més de dos segles, es reuneixi per crear petites obres d’art. Ara, Fra Valentí Serra, frare caputxí, ha aplegat història i tradició en el llibre El nostre pessebre, apropant els orígens i algunes sorpreses sobre la vinculació del pessebre amb la nostra terra.
“A Catalunya els pessebres van arribar a través dels convents i monestirs a finals del segle XVIII, i fins i tot a Barcelona el Baró de Maldà explica que a la parròquia de Santa Madrona es va haver de prohibir l’accés al 1792 perquè s’hi aplegava massa gent”, explica Fra Valentí.
Precisament, el de Santa Madrona és dels primers pessebres públics de què se’n té constància a casa nostra, si bé a les llars es van començar a fer representacions a partir del 1786. “Al 1799 es té constància del primer lloc on es venen casetes de suro, aprofitant l’expansió de l’alzina surera que va venir acompanyada de la proliferació de l’ús d’aquest material per a guarnir els pessebres”, explica.
El caganer no és tant exclusiu
Si bé és una de les figures que més gràcia fa tant a petits com a grans, el caganer no té l’aura exclusiva del pessebre català que se sol creure. “El caganer el trobem a Múrcia i a Nàpols, aquí s’ha emfasitzat massa i sembla que es busqui el contrapunt al misteri, va entrar tard al pessebre, col·locant-lo en un lloc discret per recrear la realitat de la vida humana, no és típic català, la figura pròpia i típica catalana és la del pastor que bufa el foc a l’escena de l’anunciata”, detalla Fra Valentí.
El frare entén que la concepció dels pessebres evolucioni, però, com tot, ha de tenir uns límits. “No comparteixo la manera de fer pessebres com és el cas del de la plaça Sant Jaume de Barcelona, en el pessebre tradicional hi ha d’haver com el fill de Déu entra a la nostra història, i en aquests pessebres reivindicatius o ideològics s’hi volen expressar moviments culturals”, apunta.
Tot i no compartir, entén que certs corrents advoquin per la inclusió de noves concepcions de representar el naixement de Crist, sempre i quan es faci amb el respecte que mereix.
