Publicitat
JOSEP MERCADÉ

Entre balanços i resums

[Per Josep Mercadé, periodista]

És una tradició dels darrers dies de l’any. Els mitjans de comunicació l’aprofitem convidant a fer un còctel de resums. En aquest 2019, final de dècada, s’escau, a més, passar balanç als darrers 10 anys. Aquesta refrescada de memòria ens porta coses bones i altres que no ho són tant. Tot plegat ens dona una visió esbiaixada de la realitat viscuda, ja que per a cadascú és diferent.

I és que vivim en una realitat massa interpretada que pretén moure l’estat d’ànim en funció del que passa al nostre entorn. Des d’aquí no vull pas esmenar la plana a ningú que faci resums i balanços d’any o de dècada. Però estareu d’acord amb mi que a l’hora de plasmar-ho en un paper o en una pantalla es fa amb una monodosi que el comunicador serveix de cop al receptor. Aquest, sense temps per pair-ho, ho rep i pateix un xoc informatiu que, la veritat, el deixa insensible.

Aquests dies revivim imatges d’impacte que, servides en format canapè, les consumim en pocs segons. Aquest diumenge, un diari barceloní mostrava a la seva edició de paper una foto ja publicada d’un pare i un fill cap per avall, morts ofegats a la riba del riu Bravo a Mèxic a prop de la frontera amb els Estats Units. La imatge relata el drama dels migrants. La fotografia il·lustra una petita informació a peu de pàgina amb el titular Fotos que emocionen. L’afirmació és certa, però la forma com a vegades les servim, malauradament, contribueix a insensibilitzar-nos cada cop més vers el patiment dels altres.

Publicitat

La immediatesa de la tecnologia ens fa viure en un permanent exhibicionisme de sentiments. Ho veiem a les xarxes socials, un aparador perfecte d’aquesta exhibició. Si ens poséssim a fer un resum de les millors imatges de l’any del nostre WhatsApp, ho tindríem complicat. Però ens adonaríem que la quantitat d’imatges pot equiparar-se amb les dels mitjans de comunicació tradicionals.

En uns moments en què la paraula relat es fa servir a tort i a dret per donar sentit al fet comunicatiu, més que mai cal apel·lar al sentit crític dels receptors per tal de no deixar-se deformar davant aquesta allau d’informació. Un mitjà escrit, d’àmbit local, com el que teniu a les vostres mans, pot ser una bona eina per donar sentit a les petites coses. Pot oferir un relat que acompanyi els lectors en el sempre difícil camí de crear opinió.

Que tingueu un bon acabament del 2019 i gaudiu del nou any.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top