Oci i cultura

La pista xilena de Trabal, entre dos milions de tombes

Estampa de la tomba / CEDIDA

Entre les múltiples misèries que va provocar la Guerra Civil espanyola destaca l’exili forçat de centenars de milers de persones. Entre aquests hi havia els membres de la Colla de Sabadell, que van aconseguir refugi a Xile, gràcies a les gestions de Pablo Neruda (llavors ambaixador a França) entre altres. Joan Oliver i Francesc Trabal eren alguns dels membres d’aquest grup, però l’any 1949 s’havien de separar: Oliver va tornar a Catalunya, però Trabal va apostar per no fer-ho fins que caigués el règim. Oliver encara va tenir una pròdiga vida fins la seva mort el 1985. En canvi, el declivi de Trabal va arrencar abans i va morir el 1958. Allà va morir i allà va ser enterrat. Tot i el gran prestigi d’aquest lletraferit, la ubicació exacta de la seva tomba havia caigut en l’oblit des de feia uns anys. 

Aquest era el suggeridor repte que es va proposar Toni Padilla (Sabadell, 1977), periodista del diari ARA, on és cap de la secció d’Esports. Resseguir les seves passes i localitzar la tomba. “Quan viatjo, m’agrada molt anar a visitar cementiris”, explica. “En el cas de Trabal, vam mirar el registre, però no sortia exactament on era”. I és que ha tingut dues tombes. Inicialment va ser enterrat al mausoleu comprat per la Mutualitat de catalans a Xile. Però després, per indicacions de la seva dona Antonieta,  va ser traslladat a una tomba a part. “I aquesta sí que no sabíem on era”. Tampoc podia demanar-ho als familiars de Trabal, ja que la darrera descendent era la seva neboda Ana Maria Trabal, morta fa 8 anys. De forma que el periodista va optar per seguir la pista d’Antonieta, tot buscant la data de la seva defunció. 

I vet aquí que Padilla es va trobar al bell mig del cementiri de Santiago de Xile, una macroinstal·lació amb dos milions de tombes. “Però va donar la casualitat que una persona ens va escoltar del que parlàvem i ens va ajudar”. Van mirar canvis fets en cartes i llibres. I voilà.    

Un “modest homenatge”

“Trobar la tomba era com el meu modest homenatge a la gent de la Colla, tot coincidint amb l’Any que se li dedicava”, explica Padilla. Tot i així, el periodista va arribar tard a la Colla. “A mi a l’escola no me’ls van ensenyar, de forma que els començo a conèixer conec als 18 o 19 anys”. Concretament, quan una altra colla, l’anomenada generació Bemba, va començar a editar la revista Ordint la trama. Roc Casagran, Oleguer Presas, Pau Llonch... “Recuperen el sentit de l’humor de la Colla que, de fet, és molt sabadellenc, dels barris del centre”, contextualitza Padilla. 

I va començar a llegir les poesies de Joan Oliver, literàriament conegut com Pere Quart. “Em va fer una mica de ràbia i tot, conèixer-los tan tard”, reconeix. Però des de llavors, els va seguir la pista. L’exili encara els envolta de més misteri i romanticisme. “De fet, fa uns anys vaig veure una exposició al CCCB sobre literatura de l’exili”, diu Padilla. 

Publicitat

Toni Padilla, a la tomba / CEDIDA

Després, els seus viatges a Xile (hi té amics) fan la resta. El juny passat posava fill a l’agulla i acabava localitzant la tomba. “El cementiri de Santiago és tan gran que fins i tot hi ha avingudes i hi pots passar amb el cotxe”, diu gràficament. Així que posar-se a caminar a la babalà era com buscar en un mar. 

Tanmateix, va trobar la tomba. I amb ella, la trista història dels darrers dies de Francesc Trabal. “Era molt amic de Joan Oliver i quan arriben a Xile sempre parlen de tornar a casa, perquè hi estan convençuts que ho faran. Tanmateix, Oliver decideix tornar pocs anys després que acabi la guerra i intentar fer canvis des de dins. En canvi, Trabal s’hi nega a fer-ho mentre segueixi la Dictadura”, Situa Padilla. I el dia del seu comiat no es parlen. No es diuen res.   

“Va morir de tristesa”

I quins camins els presenta la vida? Joan Oliver: “Es penedirà per sempre més d’aquest trist comiat, tal com reconeix anys després”. Francesc Trabal: “Entra en depressió, per energia, es panseix. Veu que ell no tornarà mai a casa. La malaltia de la seva dona l’enfonsa més”. 

L’any 1958, nou anys després de la separació del seu amic Oliver, Trabal s’esvaeix. “Diuen que va morir de tristesa”. 

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top