[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
L’altre dia, en una reunió a Barcelona, em van proposar formar part de la comissió de joves d’una coneguda organització econòmica catalana, el nom de la qual prefereixo mantenir en l’anonimat. Abans de respondre, vaig mirar el meu interlocutor amb una certa incredulitat, provant de desxifrar el seu llenguatge corporal: tot semblava indicar que la proposició era seriosa.
Com a resposta, em vaig limitar a advertir-lo que enguany havia fet quaranta anys i que, potser, ja no encaixava dins el perfil de jove professional. Aleshores ell em va explicar que, en un inici, la comissió de joves de l’entitat tenia una limitació d’edat de trenta-dos anys, la qual, gradualment, s’havia hagut d’anar allargant fins als quaranta. I que, ara mateix, s’estaven plantejant de prolongar-la fins als quaranta-cinc. Altrament, ja haurien hagut de tancar la comissió per manca de membres.
De fet, potser no m’hauria d’haver sorprès tant: segons l’INE, entre el 2013 i el 2019, la població a Espanya ha augmentat en més de tres milions de persones; mentre que la població activa ha disminuït en gairebé mig milió. Tenim, a més, la segona taxa de natalitat més baixa de la UE, amb 1,3 fills per dona. I, per acabar, segons un estudi del Consell de la Joventut d’Espanya, només un 18,5% dels joves menors de 30 anys estan emancipats. En aquest context, no és d’estranyar que el concepte de jove professional hagi sofert aquesta elasticitat a l’alça.
Deia l’admirat Ingmar Bergman que “envellir és com escalar una gran muntanya: mentre es puja, les forces disminueixen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena.” Doncs bé, segons les previsions demogràfiques, em temo que els membres de la meva generació tenim, en l’àmbit professional, escalada per estona.
Perquè, de fet, el que ja està duent a terme l’Estat espanyol per fer quadrar el sistema públic de pensions és el mateix que fa la comissió de joves de la qual us parlava: prolongar l’edat de jubilació per manca de membres. A quina edat ens podrem jubilar nosaltres? The sky is the limit. Mai millor dit.
Així doncs, val més que ho afrontem amb optimisme: gràcies a les encertades polítiques econòmiques, educatives i socials dels diferents governs de l’Estat, els de la meva generació acabarem essent, en l’àmbit professional, eternament joves.
