[Per Mònica Torrecilla, professora de màrqueting]
Dir “soc feminista” està de moda. Però el fet de dir-ho vol dir ser-ho? Està de moda ser feminista? Preferim que sigui una moda (que només dura un temps determinat) o ho hem de convertir en un mode (en una manera de ser)?
Des de fa uns anys, s’han anat difonent diferents campanyes per fer notar les diferències de gènere que existeixen al nostre entorn (#jotambe #socfeminista #thoestasperdent #noesno), ha anat en augment la sensibilitat de la societat i l’acceptació general que les dones no tenim un tracte igual que el dels homes en molts àmbits de la nostra vida. Escollir el dia 8 de març com el Dia Internacional de les Dones Treballadores fou un pas definitiu per seguir caminant sobre aquest delicat fil de la denúncia i la recerca de la igualtat, i ha sumat notorietat i ha ajudat moltes dones a poder dir sense vergonya que elles també són feministes.
Ser feminista i dir-ho ha estat mal vist en alguns entorns, i jo mateixa m’he hagut de sentir a dir: rebel, indomable, sembles un home, ets una mala mare, l’esport que feu no és espectacle, t’hauries d’ocupar més dels fills, no estàs mai a casa, i altres comentaris molt cruels. Moltes dones famoses (sobretot models i empresàries) s’havien negat a dir que eren feministes per protegir-se davant d’aquests comentaris que podien perjudicar la seva feminitat i la seva imatge pública.
Malgrat tot i gràcies a aquelles dones més valentes (actrius, esportistes, treballadores, etc.) que han anat denunciant experiències pròpies, i posant xifres incontestables sobre la taula, han fet que cada vegada més dones hagin acabat acceptant que es necessitava visualitzar aquest problema i fer públiques les injustícies que la majoria d’elles havien hagut de viure. En són alguns exemples l’actriu americana Alyssa Milano, autora del famós #metoo; i a l’altre extrem, la presidenta del Banco Santander, Ana Botín, que si fa uns anys negava ser feminista, ara ja ho manifesta obertament.
Aquests nous models femenins fan que la nostra lluita sigui una revolució global, moderna i legítima. Per fi el vent bufa a favor nostre, i si ens volem comprar un xuclador de clítoris, ho fem i ho convertim en la nostra pròpia revolució sexual del segle XXI. Les dones, que semblàvem fetes per cuidar, acompanyar, donar plaer i callar, ara també podem fer nostre el gaudir i rebre plaer i que ningú ens digui el contrari, ens ho hem guanyat i, a més, avui està de moda, celebrem-ho!
Vull acabar comentant la nova proposta de Llei de la llibertat sexual que està preparant el Ministeri d’Igualtat del nou govern de coalició d’esquerres. Oportunistament, han comunicat algunes idees de la nova llei aquesta setmana per fer ben palès que defensarà i protegirà les dones en tots els àmbits per convertir-ho en un mode. Ganes de veure’n el text definitiu. Molt està fet, molt queda per fer i tot és possible!
