SANT QUIRZE

Elisabeth Oliveras, alcaldessa de Sant Quirze: "Les famílies amb gent gran se senten fràgils"

L’alcaldessa de Sant Quirze, Elisabeth Oliveras / CEdida

El pitjor escenari que han hagut d’enfrontar molts polítics al llarg de la seva carrera és, sens dubte, la crisi sanitària causada pel coronavirus. És de ben segur el cas de l’alcaldessa de Sant Quirze, Elisabeth Oliveras. Al municipi hi ha detectats 151 casos positius i 21 persones han perdut la vida per aquesta causa. En aquests moments, amb una mitjana d'edat de 69 anys, hi ha 22 santquirzencs ingressats a l'Hospital de TerrassaEl principal focus de la pandèmia és a la residència Assís, on han mort 17 usuaris i hi ha 43 casos positius confinats. 

Han analitzat per què la taxa de contagis a Sant Quirze és tan alta?

Tenim molt personal sanitari al poble, i en alguns casos han passat la Covid-19 ells i tota la seva família. En el cas de la residència Assís, s’ha encomanat molt. També som un municipi petit, i quan es van fer activitats es va ajuntar molta gent de diferents àmbits. Això ens passa fa 20 anys, quan érem un poble dormitori més, i potser no arribem a aquest nivell de contagi, perquè hi havia menys interrelació entre les persones.

S’està respectant el confinament?

Imagina’t un poble amb la natura al costat de casa, estem envoltats d’espais verds on 10.000 o 12.000 persones fan esport. Costa, hi ha gent a qui se li fa més difícil que altra, i la policia posa multes diàriament. Tot i això, jo voldria felicitar infants i adolescents, que ho estan fent molt bé i són a qui els és més complicat estar tancats a casa. I en general, la gent és conscient de la situació.

I vostè, com a alcaldessa, com ho viu?

Tothom qui representa una administració ho viu amb un aprenentatge constant, sense temps per poder aturar-se i rumiar gaire, amb la necessitat d’actuar de manera ràpida. Estem connectats constantment amb dos o tres telèfons, correus, grups de WhatsApp... Anem a recollir material per fer mascaretes, busquem per tot arreu gorres, màscares, peücs, EPIs per a les persones que han de treballar...

Per quin motiu està tan afectada la residència Assís?

Tenen residents no dependents, molt autònoms. Són actius, integrats a diferents grups socials, i anaven a jugar a escacs, a llegir contes a les escoles, als casals... Entenem que van interaccionar molt més amb gent de fora. Les persones més grans, que estan en un procés passiu, són els que probablement s’han posat malalts primer i n’estan patint les pitjors conseqüències. Però això és una especulació, és el que ens imaginem, que han estat més exposats.

S’ha actuat ràpidament?

Publicitat

Han estat summament rigorosos, han aplicat les normes, el personal ha fet servir els EPIs... Des de la primera persona que es va posar malalta, ja es van posar en contacte amb el CAP, van parlar amb Salut... Han fet tot el que tocava, però tot i això hi ha hagut un contagi molt gran.

I des de l’Ajuntament?

Hem proporcionat gel hidroalcohòlic, que costa molt trobar, EPIs, s’ha facilitat una empresa de suport de neteja per incidir més en alguns espais, aparells d’ozó... No sé fins a quin punt atura el contagi, però l’aportació és bona. Estem fent tot allò que ens diuen que hem de fer, que cal fer. Hem posat tants esforços com hem pogut. Ara se’ns ha aconsellat que es traslladin a altres espais avis que no s’han encomanat. Podem posar mitjans per traslladar-los, però no tenim una casa de colònies, un espai on tenir 30 o 40 persones passant una quarantena. En aquests moments, s’està buscant.

Us han arribat tests a la residència?

Sí, els va facilitar Salut. No hi ha queixa, han portat tot el material que necessitaven.

Com estan les famílies?

Jo parlo més amb la direcció de la residència, amb el CAP i la Generalitat. Però és un poble petit, i la gent et coneix i t’escriu. Les famílies amb gent gran estan amoïnades, se senten fràgils.

Les altres dues residències tenen algun problema?

La Llar d’Avis cada dia ens passen un ‘bon dia, estem tots bé’ i a l’altra, la Verge del Carme, parlen amb Benestar, i de moment no hi ha cap problema. Hi ha un seguiment molt important. Crec que tot això ha estat molt sobrevingut i les residències, com a part de la societat, no les teníem ben rumiades. De cop i volta, tens moltes persones malaltes en un lloc que no està pensat com un hospital. Això farà replantejar moltes normes, i amb el temps es regularà d’una altra manera l’assistència a la gent gran. Però això és una reflexió per al futur.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top