Ciutat

Adrià Comella (CatSalut): “Caldran 18 mesos per tornar a la normalitat als hospitals”

El director general de CatSalut treballa amb un escenari en què l’epidèmia s’allargui un any

Comella assegura que la ràtio d’infeccions en el personal sanitari al Parc Taulí és similar a la registrada a Catalunya / JOAN GAVALDÀ (CEDIDA)

Fa dies que dorm poques hores. Al director del Servei Català de la Salut –CatSalut–, Adrià Comella (1972), li ha tocat gestionar el moment més crític del sistema sanitari català amb la crisi de la Covid-19. Aquests dies té al cap l’advertència que li va fer el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, quan va assumir el càrrec. Li va dir que com a gestor podria enfrontar-se a dos moments delicats: una vaga de metges i una epidèmia. “Mai hauria pensat que em passarien les dues coses”. Ara, superat el pic de la crisi sanitària, no pot abaixar la guàrdia, perquè està davant d’un perill desconegut: “L’última epidèmia va ser fa un segle i el que se’n sap, s’ha llegit en els llibres”.

Què s’ha fet bé i què s’ha fet malament en la gestió sanitària a Catalunya?

Com a elements positius, destacaria la política de confinament i les eines d’acompanyament, com l’App StopCovid-19 que ha permès fer seguiment i identificar persones potencialment perilloses, i la molt bona reacció del personal sanitari quan semblava impossible atrapar la corba. En canvi, el que ha generat més controvèrsia ha estat la falta de materials de protecció. L’epidèmia va sorgir a Wuhan, on pràcticament es produeix el 100% d’EPIs del món i aquest estoc va disminuir amb el confinament de la província i es va dedicar a l’autoconsum. Així, quan es va expandir la pandèmia a Europa, per cada 100 mascaretes hi havia 1.000 pretendents a comprar-les. Tant de bo haguéssim pogut estalviar aquestes incerteses i incomoditats en el personal sanitari. En aquesta línia crec que n’hauríem d’aprendre com a país i crear una reserva industrial de material de protecció per si mai ens és necessari.

El director general de CatSalut, Adrià Comella / JOAN GAVALDÀ (CEDIDA)

Catalunya va estar a punt del col·lapse sanitari?

El sistema no ha col·lapsat. El sistema en conjunt no ha superat en cap moment la seva capacitat prevista de 20.000 llits hospitalaris i 2.000 llits de crítics a tot Catalunya. Ara bé, el cost d’això no ha estat menor: s’ha generat molt estrès en el sistema, perquè s’ha treballat amb molta tensió i els materials no han estat els mateixos.

Quin ha estat el causant perquè Sabadell tingui una expansió més important de l’epidèmia?

El comportament no ha estat igual a tot Catalunya, però hi ha un patró comú. Les zones més densament poblades i dotades de transport col·lectiu són les que de manera agregada tenen més facilitat de transmissió i més expressió clínica. És el cas de la Regió Metropolitana Nord, on trobem Sabadell.

Fins a quin punt creu que va influir que un dels membres directius del Taulí fos un dels primers infectats?

Difícilment es pot extrapolar la infecció en el mateix hospital amb l’epidèmia a Sabadell. Les dades no indiquen això: un 4% del personal ha patit el coronavirus, una ràtio molt homologable al 5% registrat al conjunt de Catalunya. Sabadell és una població gran, amb un moviment de persones important i a banda, en l’àmbit epidemiològic, l’inici de l’epidèmia no va ser un únic cas. Com s’ha vist després, hi havia molts focus no identificats.

Han mort mil persones en tot el Vallès Occidental. Quin balanç en feu?

Les morts mai tenen un bon balanç. Nosaltres el que diem és que la gestió fins a hores d’ara ha estat solvent i tenim la convicció que s’ha lluitat vida a vida. Malauradament, la Covid-19 és una malaltia que en el 15% dels casos resulta en conseqüències greus, especialment en persones amb patologies prèvies i amb més 40 anys. Són factors que fan que la malaltia sigui més agressiva i pugui conduir a la mort.

Fonts judicials van indicar al D.S. que el nombre de morts en residències han estat 94 i des del sistema de Salut pública es parla de 75 víctimes mortals. A qui ens hem de creure?

S’hauria de fer cas a les dades que donem des del Sistema Català de Salut.

Parlem dels tests, quants han arribat i quants es faran a Sabadell i a comarca? 

Cal un abordatge definitiu sobre els tests, ja que avui és un tema que no està resolt. Estem realitzant tests diagnòstics PCR primer en els hospitals i ara hem fet una batuda important a les residències. Pel que fa als tests massius, ho hem de treballar amb cautela perquè si generem unes expectatives es pot induir a la frustració de la població o a prendre decisions sense prou base tècnica. No volem crear una falsa il·lusió positiva. En dies –no mesos ni setmanes– hi haurà disponibles tests prou fiables per poder fer de manera escalada i raonable per poder fer un screening sobre la immunitat del virus.

/ JOAN GAVALDÀ (CEDIDA)

Per què altres països, com Corea del Sud, han fet tests massius i aquí no? A qui se li faran?

No se li farà a tothom, se centraran els grups de risc. Estem treballant col·laborativament amb països com Corea del Sud, s’han fabricat els seus tests i també hi han jugat elements tecnològics i de seguiment de la població que aquí estan encara en debat. 

En quin punt està l’estudi serològic del govern de l’Estat a Catalunya? Com es tria a qui se li fa?

S’han començat a fer part dels 5.000 tests que s’han de fer a Catalunya i que serviran per tenir una fotografia de l’estat immunitari de la població per zones geogràfiques i avançar en les polítiques de desconfinament. El triatge ens ha vingut donat pel Ministeri de Sanitat. És una mostra estadísticament suficient tant per àmbit geogràfic, com per edats, i tipus de nuclis familiars. 

L’Hotel Verdi tenia un pacient per Covid-19 el passat dijous i en el moment àlgid hi havia 64 persones ingressades. Quina continuïtat té aquesta estructura annexa?

Fins al juny haurem de disposar de l’hotel i de la Pista d’Atletisme i així ho hem parlat amb l’Ajuntament de Sabadell. Els hospitals han posat llits en llocs que eren consultes externes, hospitals de dia, espais de descans. Durant un temps hauran de treballar en dual: atenent la Covid-19 i l’activitat normal, pel que haurem de seguir utilitzant espais fora de l’hospital i preveiem que no tornaran a la normalitat fins d’aquí 12 o 18 mesos. A Sabadell, no s’ha hagut d’activar el 100% de l’hotel i no s’ha hagut de posar en marxa l’hospital de campanya de la Pista d’Atletisme. En aquest sentit, li hem demanat al Taulí que faci un pla d’abordatge a la tornada a la normalitat.

Preveuen desmuntar la Pista d’Atletisme després del juny?

No ens plantegem desmuntar-ho i tornar-ho a muntar. El virus ens durarà aproximadament un any més, perquè és el que trigarà a tenir una vacuna. Podríem valorar disposar de la pista fins a finals d’any, però ho anirem veient mes a mes.

Encara sobre la tornada a la normalitat, com quedaran les llistes d’espera?

Quan tens tres mesos d’activitat centrada sobre una única malaltia i allò que no pots desatendre, es desplaça la capacitat diagnòstica i de tractament de forma inevitable. Les llistes d’espera aniran sobre una demanda segmentada: es prioritzaran malalties considerades més greus o invalidants sobre els usuaris, com els càncers, les malalties del cor i neurodegeneratives, i aquelles que poden requerir una atenció quirúrgica. En canvi, durant un temps, algunes pròtesis o cataractes, així com malalties que poden comprometre menys la vida, quedaran fora dels límits que ens agradaria. El sistema sanitari haurà de prioritzar perquè no hi ha més remei.

Tenen previst algun rebrot arran del procés de desconfinament?

Poc o molt, un rebrot es produirà. A mesura que ens barregem entre nosaltres, la possibilitat de transmissió i d’expressió clínica creixerà, però estem veient que la política de desconfinament s’està fent d’una forma esglaonada i que la ciutadania ha reaccionat amb molta consciència i ha realitzat un confinament exemplar. 

Preveieu que el sistema sanitari canviï a partir d’ara? Caldrà dotar-lo de més recursos?

És difícil de dir. Després de 18 mesos de molta duresa, el sistema sanitari ha de sortir amb millores. Com ja ha passat amb la Covid-19, cal mantenir la telemedicina, més empoderament de la infermeria, més transversalitat entre especialitats, més integració entre els CAPs i els hospitals… i també desburocratitzar el procés de decisions directives i del treball dels metges. A la llarga són mesures que poden fer que el sistema sanitari sigui més sostenible. En el cas de Sabadell, volem mantenir les inversions previstes, com ampliar els llits de crítics i semicrítics de 30 a 40 i créixer amb quatre quiròfans nous. Hem de poder mantenir partides que no són gaire costoses i fer-les fermes després d’aquesta crisi.

Comentaris
To Top