Sempre ha dit que ha vingut a Sabadell a “fer política”. Lourdes Ciuró (1971), líder de Junts per Sabadell, ha defensat sempre l’acord amb el govern municipal (PSC, Podem), al marge de les diferències polítiques entre partits. L’últim ha estat els pressupostos municipals del 2021, però l’estratègia li ha servit, de moment, per tirar endavant projectes com la candidatura a Capital de la Cultura Catalana 2024 i la transformació de la Gran Via. Ciuró sosté que no fa política de Barcelona ni de Madrid i que els seus acords estan fixats a Sabadell per a Sabadell. Des de l’oposició, però incidint en el govern, un equilibri no sempre fàcil, s’explica.
La Capital de la Cultura Catalana 2024 és una aposta de Junts que el govern municipal ha fet seva. Per què apostar per un esdeveniment anual així ara, en el context Covid?
Ara té més sentit que mai, en un moment de crisi per a la cultura: durant tres anys, l’Ajuntament dinamitzarà el sector amb dotació pressupostària i es donarà més visibilitat a les entitats sabadellenques. La Capital de la Cultura Catalana ens dona una projecció dins i fora. De portes endins, tenim l’orgull de ciutat i la dinamització econòmica, i projecció i reconeixement enfora.
Encara no hi ha una candidatura clara, un projecte definit. Quin concepte té al cap?
Ha de ser un projecte per a tothom. És a dir, hem de fer que la cultura arribi a tota la ciutat, d’oest a est… i a banda, la Capital de la Cultura ha de servir per deixar un llegat més enllà de l’any 2024: uns premis, un certamen, un pla de seguiment i aprofitar per donar una sortida al nostre patrimoni, per exemple.
D’on surten els diners per pagar un esdeveniment així?
El pressupost per a l’any cultural pot oscil·lar entre 500.000 i un milió d’euros. La Capital de la Cultura serà un èxit si aconsegueix que la majoria de la inversió la paguin agents privats. Si tot va a càrrec de l’Ajuntament, no tindrà cap mena de sentit. Hem de picar portes: buscar patrocinadors, mecenatges, finançament d’exposicions, cessions d’obres d’art… hem de ser creatius i no fer el de sempre.
ERC, Crida i Cs s’han despenjat del projecte, que en principi era unitari, perquè consideren que vostè i Marta Farrés el volien encapçalar i treure’n rèdit partidista. Què hi té a dir?
Estic molt decebuda. Ho hem plantejat nosaltres, però volem que sigui un projecte de tothom, i que ha de portar un grup d’experts de la ciutat. Nosaltres repetirem que tenim l’autoria fins al 2024, perquè és així, tal com fa el govern de transformació amb els seus projectes. Bé, més que govern de transformació, va ser de transdecepció.
Parlem del ‘hub’ de l’Esport, en què vostè i Junts han incidit. Què espera d’aquest nou projecte de ciutat? Quins són els seus objectius?
Com en la cultura, hem de ser referents en la recerca i la innovació en l’esport per projectar la ciutat. Hem d’aprofitar la centralitat de la Gran Via i el talent esportiu del CNS, del CES… tot plegat s’ha de traduir en unes jornades per començar a generar projectes específics de l’esport a Sabadell.
Sabadell ja ho va provar amb la Ciudad piloto del deporte als anys 60. I en el mandat anterior, es va començar a gestar un clúster que no va aterrar. En què es diferencia dels referents anteriors?
Serà un projecte assentat, amb criteri i expertesa. Si vols guanyar un Oscar, has de preparar-te, anar a classes… abans es volia guanyar un Oscar sense haver fet un petit paper en una obra de teatre.
La majoria de projectes i obres que han incorporat en els pressupostos pactats amb PSC i Podem són al Centre. Hi ha qui diu que són un partit del Centre, no de Sabadell. Li molesta?
Té una part de mantra. Junts per Sabadell és un partit que té un projecte per a la ciutat. Dit això, el Centre s’ha de tractar d’una manera especial, perquè és on hi ha el contingut històric i cultural i el nervi principal de comerç. Venim de vuit anys o deu de crisi política, econòmica i un govern que no va fer res i ara s’estan fent els primers passos. Hi ha un projecte per al passeig de la Plaça Major, i s’estan fent les actuacions necessàries per poder connectar els pàrquings.
Reivindiquen els 3,5 milions d’euros pressupostats fins al 2023 per a la Gran Via gràcies als acords pressupostaris amb el govern municipal. El seu objectiu és fer-hi un bulevard.
Hem previst quinze actuacions en tres anys i, al marge, farem un estudi sobre els túnels. Volem que l’espai generat pels ponts pugui convertir-se en dipòsits per regar parcs i jardins, fer un magatzem municipal, o fins i tot a l’alçada de l’alcalde Ribé podria convertir-se en un pàrquing per als pisos que no en tenen.
Des d’ERC, el seu president, Santi Valls, parlava d’un projecte poc ambiciós, d’un conjunt “d’arranjaments urbans”.
Desqualifica qui ho diu, que demostra tenir una mirada molt curta. Ells no hi van invertir cap cèntim i ja els va bé l’autopista urbana, nosaltres hem posat les bases per a la transformació de la Gran Via.
Quant queda per veure-ho? Quant més s’hi haurà d’invertir?
Necessitem la connexió de la Ronda Nord amb Castellar i també parlar de la Ronda Est i del Quart Cinturó, per desviar el trànsit fora de la ciutat. La transformació de la Gran Via no és un projecte de quatre anys, l’hauríem de tenir en dotze. El 2030 hauria d’estar acabada, però cal que tots els governs municipals que hi hagi en facin bandera, parlin amb Barcelona i amb Madrid. No podem fer el que s’ha fet fins ara, que no s’ha tocat la Gran Via. I no podem fer-ho sols, hem de buscar socis i comptar amb fons europeus.
Insisteixen molt a municipalitzar la Caserna i l’edifici de Correus. Per què volen més patrimoni de la ciutat? Ja hi ha molts edificis de titularitat municipal sense cap ús, molts d’ells patrimonials.
L’edifici de Correus del Centre és una casa de barraques, un buit urbà que ressent i talla el flux i la vitalitat comercial de la Via Massagué. Allà creiem que hi ha d’anar un centre cívic o bé un comerç de referència que dinamitzi la zona. Pel que fa a la Caserna, conservant l’edifici o no, hauria de servir com a equipament per donar servei al Taulí i també per construir-hi habitatges per a joves.
500.000 euros en dos anys per apuntalar el Castell de Can Feu seran suficients per trobar-li una sortida?
No aspirem a rehabilitar-lo, aspirem a apuntar-lo per poder-lo conservar i posar una oferta a dins. Preservar el patrimoni i donar-li un ús. Una opció podria ser un espai d’oci, un lloc de copes… en tot cas necessitem col·laboradors perquè s’hi pugui invertir.
Encara pel que fa al patrimoni, la normativa municipal sobre el patrimoni és tan proteccionista que impedeix trobar inversions.
No podem tenir bomboneres que no serveixen de res i que al final no tinguem diners per mantenir-les i que s’acabin degradant. Hem d’obrir el nostre patrimoni, intervenir-hi per fer-lo atractiu i generar noves activitats.
Junts ha acordat els pressupostos amb PSC i Podem dos anys seguits, fet que a Madrid o a Barcelona seria difícil d’imaginar…
Junts ha arribat a acords però no entrarà al govern aquest mandat. Treballem per a Sabadell, per als indepes i per als no indepes, i hem evitat que Ciutadans, aquells que volen arrasar amb tot el que representem, tinguin incidència a l’Ajuntament.
Cs és l’única línia vermella?
Amb Cs, com amb totes les forces polítiques, podem arribar a acords concrets. Ara bé, la Crida i ERC cada cop estan més instal·lats en la politiqueria antisistema i en la confrontació gratuïta, quan no és el PSC de Sabadell qui va aplicar l’article 155, va ser el PSOE amb qui han pactat a Madrid. La independència la farem si no fem allò que sempre s’ha fet a Madrid, i alguns han claudicat, perquè han vist la moqueta.
ERC, Crida i Ciutadans critiquen que l’acord congela els impostos. Diuen que els podrien haver abaixat en el context Covid.
Hem decidit no apujar-los més per no escanyar la classe mitjana, però tampoc els hem abaixat perquè els serveis públics es paguen amb impostos i només així podrem finançar polítiques de qualitat. No entenc com els partits d’esquerres volen abaixar les taxes i impostos, la veritat.
No tocar una coma dels impostos d’enguany per al 2021 ha impedit fer canvis en la taxa de residus.
Sí, molt malament. L’any que ve hem de posar les bases per redefinir una taxa que és excessiva, abusiva, il·lògica i que grava a qui menys s’ho mereix amb un criteri horrorós. S’ha de començar de zero.
Els pressupostos han previst un ajut per al comerç a través d’un xec de 20 euros per família. Creu que és suficient per fer front a la crisi?
A banda dels ajuts, hem de fer que l’eix comercial del Centre creixi i desenvolupi més oferta comercial, de restauració i oci. Cap a l’oest, amb el carrer de Sant Pere per a vianants fins a Horta Novella, i al nord, amb la reforma de la plaça de les Dones del Tèxtil.
Fotografies: Lluís Franco
