Ciutat

Sabadell suma 442 denúncies per violència de gènere (-2,3%)

Neus Rebull, sergent del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de Mossos d’Esquadra. / Victòria Rovira
Neus Rebull, sergent del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra / Victòria Rovira

La Covid també ha frenat les denúncies per violència masclista: han caigut un 2,3% respecte al mateix període de l’any passat. Els Mossos d’Esquadra han tramitat 442 denúncies per violència de gènere a Sabadell, 54 menys que l’any passat (496). Les denúncies es van desplomar durant el període de confinament domiciliari, segons Neus Rebull, sergent del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra. Però un cop es van obrir les restriccions, no han augmentat. “Hi ha dones que han estat tancades amb l’agressor i van patir alguna mena de maltractament que ara no han denunciat”, sosté la sergent. Aquest 2020, però, també s’han respectat més les ordres de protecció: el confinament dificultava que els agressors trenquessin l’ordre d’allunyament.

La dinàmica és similar al Servei d’Atenció a la Víctima (SAV) de la Policia Municipal, que ha atès 444 casos de violència masclista respecte als 462 del 2019. Per la seva banda, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ha incrementat pràcticament un 20% les atencions aquest any, amb 2.300 intervencions.

25-N, programa d’activitats

Aquestes dades s’han fet públiques durant la presentació del programa del 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències envers les Dones, que enguany se centra en la sensibilització al voltant de les violències que viuen les dones en conflictes armats. Sota el lema No som una eina de guerra, es posa el focus en un clam contra la guerra i contra les conseqüències que comporta en algunes dones que “representen el 95% de les víctimes d’agressions sexuals als conflictes bèl·lics”, assegura Marta Morell, tinenta d’alcaldessa de Feminisme.

La imatge de la campanya és obra de Carla Rodríguez, estudiant de l’Escola Illa i ja s’ha incorporat a les estacions d’FGC de Sabadell i diferents punts de l’espai públic fins al 6 de desembre. “Un any més, Sabadell reivindica el seu compromís per construir una ciutat sense violències masclistes”, ha destacat Morell, que recorda que el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ha fet un 24% atencions més respecte al 2019.

Presentació del programa d’activitats / VICTÒRIA ROVIRA

Un programa social i cultural

El programa d’activitats del 25N l’impulsa conjuntament l’Ajuntament i les entitats de la Taula de Gènere, Feminismes i LGTBI i s’han programat activitats culturals i de sensibilització presencials i en línia. En el marc del projecte Cultura i conflicte es duran a terme exposicions fotogràfiques, un documental i l’obra de teatre prevista per al 9 de desembre al Teatre Principal, Encara hi ha algú al bosc, basada en la violència sexual contra 50.000 dones l’any 1992 als camps de concentració de Bòsnia i Hercegovina com a estratègia de neteja ètnica. La Lliga dels Drets dels Pobles també oferirà una exposició i un documental en línia sobre la violència sexual envers les dones a la República Democràtica del Congo, Cicatrius Compartides, ha destacat Núria Jané, membre de la Taula de Gènere, Feminismes i LGTBI.

D’altra banda, tornaran vuit Punts Liles itinerants, per informar i sensibilitzar al voltant de les violències masclistes i lgltbifòbiques, i es posarà en ruta una Sex Truck, que farà parada als diferents mercats ambulants per resoldre dubtes sobre sexualitat. També s’ha programat el dimarts 24 de novembre una xerrada en línia amb la Raquel Ribas, il·lustradora del conegut personatge gràfic Lola Vendetta.

El 25-N es commemora la data en què es va produir l’assassinat de tres germanes, Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, activistes polítiques, en mans de la policia secreta de la dictadura de la República Dominicana el 1960. Per al moviment popular i feminista d’aquest país, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1981, aquest moviment va iniciar la commemoració amb una convocatòria anual i el 1999, l’Assemblea General de Nacions Unides en va assumir la reivindicació.

Comentaris
To Top