Vull explicar-te perquè m’he donat de baixa del PSC. Tot i el meu recorregut polític i experiència institucional, he deixat de militar al PSC per dos motius principals: perquè sóc socialista i perquè sóc ciutadà de Catalunya.
El socialisme democràtic ha perdut l’oportunitat de guanyar la batalla ideològica al neoliberalisme. Governs socialistes s’han plegat a la ideologia única iniciada per Thatcher i Reagan, imposada pels liquidadors de l’Estat del Benestar. I no parlem del galdós paper del socialisme europeu en relació a Grècia.
És una llarga llista de traïcions als ideals fonamentals del socialisme. I jo no em vaig afiliar al PSC per seguir postulats neoliberals. Sabem sobradament que si el PSOE torna a governar acatarà les ordres de la “troika”. S’ha convertit en una simple maquinària electoral, una empresa que prepara campanyes i intenta guanyar eleccions. Després s’incompleixen les promeses electorals amb les excuses de “sentit d’estat”, “responsabilitat de govern” i tots els eufemismes que calguin. Com deia Frederic el Gran: “El poble diu el que li agrada i després jo faig el que vull”.
Als consells nacionals mai ningú, ni jo mateix fem debat crític: aplaudim incondicionalment. I no et parlo de la desastrosa actuació de la direcció nacional (o hem de dir regional, per no molestar al PSOE?) del PSC, ajudant a perdre l’alcaldia de Sabadell en ser còmplice de fets estranys a un procés de primàries afavorint una candidatura perdedora. Com a imputat al cas Mercuri puc parlar sense complexes. Per tant puc dir clar i alt que la candidatura del PSC no podia significar la continuïtat absoluta i acrítica de l’equip anterior.
És legítim no ser independentista igual que és legítim ser-ho. I és lògic defensar una sortida federal per a Espanya. Jo ho creia, però entre el PP i declaracions de dirigents del PSOE m’han convertit en independentista. I també ho ha fet la dignitat i honestedat del President Artur Mas. El federalisme proposat pel PSC i que el PSOE diu defensar només serà creïble si reconeix que Catalunya és un subjecte polític sobirà, una nació. El federalisme és entre iguals. Però el PSOE no ho ha fet ni ho farà mai perquè li tremolen les cames davant l’espanyolisme franquista del PP. És inadmissible que a aquestes alçades haguem encara de defensar i justificar el català com a llengua de Catalunya.
Pedro Sánchez munta actes amb banderes “rojigualdes enormes”, lluny de la tricolor del PSOE de la IIª República. Respecto a qui no sigui independentista però no respecto als anticatalans. I Carme Chacón s’ha situat amb els anticatalanistes en participar a actes de Societat Civil Catalana.
Cal estar al costat del President Mas davant la recentralització del PP, que fa una reforma constitucional dissimulada trencant unilateralment els consensos de la transició. Per això també em sembla molt injusta la crítica constant del PSC al President Mas per les retallades: són les mateixes que faria un govern del PSC,
i són les mateixes que fa el PSC als ajuntaments, perquè els governs autonòmics i municipals són presoners dels dictats del govern d’ Espanya.
Conec personalment al President Artur Mas i puc dir que les retallades les fa a contra cor. El President Mas i el gruix de CDC és un centredreta a l´estil de la dreta europea de postguerra, una europa social. I com a mínim no enganyen a la gent perquè no van de socialistes per la vida. Amb tot aquest panorama i amb les raons ja escrites, el 27-S jo votaré Junts Pel Sí.
El passat 24 de maig vaig deixar la política institucional. M’he reincorporat a la meva professió i faré política com a ciutadà de Sabadell i de Catalunya. T’envio salutacions i els millors desitjos perquè els partits socialistes recuperin el seu paper històric de defensar una societat millor i més justa, i que tinguis sort en convèncer als dirigents del PSOE.
Cord
