El Teatre La Faràndula va acollir dilluns l’acte d’inici de curs de la Fundació Bosch i Cardellach -que donava el tret de sortida al cicle de conferències que enguany organitza sobre la Primera Guerra Mundial- i de L’Aula d’Extensió Universitària de Sabadell, dedicada a la formació acadèmica de la gent gran. El convidat per encetar el curs va ser el professor i escriptor Borja de Riquer, especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX, amb una xerrada titulada Cambó, la Gran Guerra i la fallida reforma d’Espanya (1914-1918).
L’acte va començar amb els parlaments del president de L’Aula, Esteve Font, i de l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant. Font va voler tenir un record especial pels presos polítics -al cap i a la fi, dilluns era 1 d’octubre- i va recordar el suport inequívoc de l’entitat “a la democràcia i, sobretot, la llibertat d’expressió”. No va mancar el reconeixement als voluntaris que fan possible any rere any (i ja en fa més de deu) l’Aula d’Extensió Universitària; que ofereix una vuitantena de conferències anuals per majors de 55 anys, a més de projeccions de documentals de caire social, viatges culturals, visites a museus, i d’altres activitats formatives.
Maties Serracant, per la seva banda, va felicitar la Fundació Bosch i Cardellach i L’Aula per les activitats que organitzen i va recordar que “la cultura ens fa lliures”. “En aquests temps convulsos, la cultura ens ajuda a prendre decisions”, va dir l’alcalde, “conèixer la nostra història és una manera de reconèixer-nos a nosaltres mateixos”. I com si aquestes darreres paraules fossin una profecia; Esteve Font va donar pas a la conferència del professor De Riquer que, casualment i tot i versar el passat, va tenir molt d’actual.
De Cambó al Procés
Borja de Riquer va començar la seva classe magistral dient que “tota similitud amb l’actualitat, no és una casualitat” i que tot el que explicaria era “la mateixa història, un segle després”. El professor va explicar la vida política del catalanista Francesc Cambó i els seus esforços per canviar la Catalunya i Espanya de principis del segle XX. Sense fer un paral·lelisme explícit, De Riquer va anar explicant els intents de Cambó per canviar el sistema estatal per tal de millorar la situació catalana; el debat entre la reforma d’Espanya i l’autonomia i independència de Catalunya; el paper dels moviments d’esquerres durant la Restauració; els xocs entre Madrid i Catalunya; etc.
Com era d’esperar després d’una conferència que recordava tant a l’actualitat, les preguntes del públic van anar en aquesta direcció. Les xerrades de L’Aula sempre finalitzen amb un col·loqui, i van ser molts els assistents a l’acte (la Faràndula estava plena de gom a gom) els que van voler parlar amb el professor De Riquer. Les qüestions que van plantejar-li van tocar tant temes de rabiosa actualitat (la justícia espanyola, l’encaix de Catalunya dins d’Espanya) com del passat (el paper de la Gran Guerra en la política de Cambó,…). Fins i tot se li va preguntar si Cambó i Jordi Pujol tenien semblances com a polítics.
L’historiador no va defugir cap de les preguntes, per polèmiques que fossin. De Pujol i Cambó va dir que no eren iguals, tot i que tenien similituds, principalment perquè Pujol va passar per la presó franquista i Cambó va acabar els seus dies donant suport tàcit al dictador. De la justícia espanyola va dir que encara trasllueix franquisme, perquè mai se’n va fer una bona reforma. I de les similituds entre la situació de principis de segle i l’actual, De Riquer va reconèixer que no es pot fer un paral·lelisme exacte; però sí va indicar que l’auge de l’independentisme actual respon a errors catalans i espanyols semblants als comesos en època de Cambó. El públic ho va aplaudir.
