MARC BASTÉ ALUJAS

Què vol ser Sabadell?

La revista Monocle és un referent internacional en el sector dels mitjans i del pensament modern, una publicació única a mig camí entre  Financial Times i Vanity Fair, segons l’han definit alguna vegada amb encert. Una autèntica creadora d’opinió i de tendències. El seu fundador i editor, l’admirat emprenedor canadenc Tyler Brûlé, és un visionari que ha ajudat a definir durant decennis les normes en disseny, moda i estil de vida -va fundar la revista Wallpaper el 1996, i va ser el “descobridor” de l’il·lustrador català Jordi Labanda, per exemple -.

Monocle publica cada any des del 2006 l’Índex de ciutats més habitables (The Most Liveable Cities Index), i en el seu darrer número trobem l’edició d’enguany. El seu ranking és interessant perquè barreja elements tècnics amb arguments més subjectius per elaborar una fotografia molt encertada del moment vital de les diferents ciutats. Els criteris més importants d’aquesta enquesta són la seguretat, la connectivitat internacional, les condicions del negoci i el clima (criteris clàssics), i també la qualitat de l’arquitectura, el transport públic, la tolerància front la diversitat, l’atenció als problemes ambientals i l’accés a la natura, el disseny urbà, l’evolució proactiva de la política i l’atenció mèdica, entre altres. Amb aquests criteris, sembla clar què és el que es busca: una ciutat realment habitable.

Aquest any, la primera del ranking és Zuric, per “l’estil intel·ligent i funcional del disseny de l’infraestructura, des dels bancs fins al tramvia”, per les iniciatives per “fomentar el talent a través de les seves universitats, incubadores i centres de negocis” i, sobretot, per “l’ambició i la capacitat de l’ajuntament de seguir millorant”. La segueixen a la llista Tòquio, Munic i Copenhaguen, i, més endavant, Madrid (8) i Barcelona (18).

Evidentment, no es tracta de comparar Sabadell amb Zuric ni amb cap de les altres grans capitals mundials. No tindria sentit ni per dimensió, ni per població, ni per capacitat política i econòmica. Però sí que té tot el sentit mirar-nos amb el mateix mirall. El que veiem al llistat de ciutats de Monocle no és la valoració objectiva d’un compendi d’índexs numèrics (les famoses KPIs de la gestió de projectes). Ben al contrari, aquest índex reflecteix els atributs del projecte de ciutat, de la visió: és el llistat dels casos d’èxit de transformació urbana.

Cada ciutat identifica les seves fortaleses i oportunitats, i estableix una estratègia per convertir-se en allò que vol ser. Oslo, ecologia; Viena, tradició i infraestructures de futur; Madrid, urbanisme intel·ligent i diversitat i vida social; etc. I a Sabadell, què volem ser? No sé si apareixerem a la llista de Monocle (sóc ambiciós, ho hem d’intentar!), però sí que tinc clar que si no decidim ara què volem ser i ens posem a treballar, no ho serem mai.

Comentaris
To Top