Oci i cultura

La ironia de Trabal puja a l’escenari

La Colla, al Fresc. L’any del centenari de la Colla de Sabadell, el fenomen artístic sabadellenc més important de tots els temps no podia faltar al programa del Fresc. Avui dijous, a les 21.30 h, serà el moment de la Colla a l’Amfiteatre de l’Espai Cultura amb l’espectacle De cara a la paret, un recital d’articles de Francesc Trabal, coproduït pel Fresc i l’Any de la Colla de Sabadell. L’espectacle és una reedició d’una producció que van portar als escenaris fa gairebé 30 els mateixos artistes que avui seran als Jardinets, cofundadors de la companyia La Mòmia: el dramaturg Jordi Vilà, que n’és el director i l’escenògraf; el músic sabadellenc Joan Alavedra, autor de la música i intèrpret; i els actors Xavier Bertran i Albert Ribalta, “que es regalen amb els textos de Trabal”, diu el seu director.

Jordi Vilà i Joan Alavedra, el dimarts passat als Jardinets / VICTÒRIA ROVIRA

La producció donarà veu a uns vint textos de Trabal, tots ells articles publicats al Diari de Sabadell als anys vint del segle passat, i un fragment del pròleg de Josep Carner de la novel·la de Trabal L’Any que ve, “una mica el llibre fundacional de la Colla”, diu Jordi Vilà. El Diari va ser la gran plataforma de projecció de la Colla, just després del cop d’Estat de Primo de Rivera, i Trabal en va arribar a ser el director. Els joves integrants de la Colla, i especialment Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, es van apropiar de la redacció i van convertir les pàgines del Diari en el seu camp de proves particular, deixant una col·lecció impagable de “gamberrades” literàries avantguardistes, mostra d’un humor irreverent finíssim.

“Jo soc un fan absolut de Trabal”, diu Vilà. “Vaig descobrir-lo amb 23 anys, tornant de Paris, amb la novel·la L’Home que es va perdre, i em va enganxar: he llegit tota la seva obra i fins i tot he rellegit Judita aquests dies, un exemplar que em va regalar Feliu Formosa”. Segons Vilà, “el més extraordinari de Trabal és la seva finíssima ironia, una paròdia del noucentisme finolis, i els articles al Diari són un gran exemple de l’humor de l’obvietat de L’Any que ve”.

Segons Joan Alavedra, “Trabal és el que millor recull la tradició avantguardista vinculada al Dadaïsme; estaven fent coses hipermodernes en una ciutat que no tenia res de modern: el contrast es veu als escrits, i ells se sentien molt vinculats tant a la modernitat europea de primera línia com a Sabadell”.  De fet, Sabadell té molt a veure amb el fenomen de la Colla, segueix Alavedra, “com que aquí ningú els entenia gaire, se sentien amb la llibertat de fer coses impensables en una ciutat com aquesta!”.

La música, composta i interpretada en directe per Alavedra, “no serà la mateixa però partirà dels mateixos temes,  i inclourà una cita a un dels autors més venerats per la Colla,  el francès Erik Satie, i una altra a l’excursió fundacional a la Font del Saüc”.

El gran protagonista de la nit, però, serà el llenguatge de Trabal. Un llenguatge que intuïtivament ressona, farcit de referències locals. Com diu Vilà, “llegir Trabal és com tornar als macarrons de la iaia, el llenguatge ressona d’una manera gairebé atàvica”.

Comentaris
To Top