Els Mariners de Riera tornaran a l’Havana 30 anys després de la seva primera actuació. El grup d’havaneres matadeperenc farà quatre actuacions en el marc de les celebracions del 500è aniversari de la capital cubana que se celebraran entre el 4 i el 10 de novembre. La primera actuació es durà a terme al local de l’Havana on es va cantar una havanera per primera vegada l’any 1842, la segona serà al Casal Català i les dues últimes al Teatre Amèrica.
L’any 1989 ja van omplir la plaça d’Armes de la capital cubana durant els actes de commemoració del 470è aniversari de la fundació de la ciutat. Aquell concert va sorgir després d’un viatge de treball de Jordi Casas, que en aquell moment era diputat al Congrés dels Diputats per Unió Democràtica de Catalunya, l’any 1987. Casas va emportar-se al viatge un llibre sobre l’havanera de Xavier Montsalvatge i diferents discos del grup Port Bo. El primer dia, l’ambaixador espanyol a Cuba de l’època, Antonio Serrano de Haro, el va convidar a un sopar a casa seva. “Era un granadí molt culte i quan li vaig ensenyar el llibre i els discos es va sorprendre molt”, recorda Casas. D’aquell sopar va sortir un dinar amb el director del Museu de la Música de l’Havana, i d’allà el concert de la plaça d’Armes durant el festival de l’Havana. “Aquell home es va emocionar, va pensar que era fantàstic que hi hagués aquesta tradició a Catalunya i ens va convidar a cantar “, explica Casas.
Tot allò també va acabar amb la signatura d’un conveni entre el Ministeri de Cultura cubà i Catalunya per l’estudi dels orígens i el desenvolupament de les havaneres en els dos països.
Mil i una anècdotes
Els Mariners de Riera es van emportar mil i una anècdotes d’aquell viatge a l’Havana. Van protagonitzar la portada del diari oficial del Partit Comunista, Granma, també van penjar un disc a la mítica Bodeguita del Medio, però hi ha una anècdota que recorden amb especial tendresa. Després d’actuar a la plaça d’Armes, Serrano de Haro els va convidar a un sopar a la residència de l’ambaixador. En un moment de la nit, l’ambaixador va agafar a Casas i se’l va endur a l’habitació. Allà, Serrano de Haro li va mostrar un foli amb un poema que havia dedicat a la seva difunta esposa. D’allà va sorgir una canço titulada La Habana se llama Elena, amb la lletra de l’ambaixador. “Estava molt tocat per la mort de la seva dona”, recorda Casas.
Els Mariners de Riera protagonitzen la portada del Granma / Cedida
D’aquella nit també hi ha una anècdota divertida. L’agregat cultural de l’ambaixada espanyola els va demanar que cantessin els segadors. “Quan vam acabar, ens la va demanar una altra vegada”, recorda Joan Castelló, un altre membre del grup. La relació amb Serrano de Haro es va mantenir amb el temps i un any després, l’any 1990, l’ambaixador espanyol a Cuba va anar a la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell per veure als Mariners de Riera. Només un dia després, es produïa la invasió de l’ambaixada espanyola a l’Havana. “La COPE el va triturar per estar de vacances mentre passava allò”, assegura Casas. L’expolític recorda una altra anècdota d’un dia fred d’hivern. “A Serrano de Haro el van destinar a Estocolm i jo estava a Madrid. Recordo que nevava i em va trucar perquè li cantés una havanera”, explica. La seva resposta va ser que “el clima no acompanyava”.
En aquell primer viatge a l’Havana també van conèixer la Linda Mirabal amb qui van cantar a la plaça de Sant Roc de Sabadell un temps després, l’any 1991.
Passió per l’havanera antiga
El tret diferencial dels Mariners de Riera és que el 80% de les peces que toquen són d’havaneres antigues i en llengua castellana. “El nostre repertori són fonamentalment les havaneres que es cantaven a les tabernes de Calella de Palafrugell a finals del segle XIX i principis del XX”, destaca Casas.
Els Mariners de Riera tenen ja 38 anys d’història. A part de Cuba, el grup ha passat per països com Itàlia, França, Àustria o Luxemburg, a més de diversos punts de la geografia. També han actuat amb artistes com la Lucrecia. Actualment, treballen en el seu quart disc, però ja no canten per feina. “Hem voltat molt i ara ha arribat un moment en que cantem quan ens ve de gust”, riu Casas.
Sota aquestes línies, els Mariners dediquen una cançó a tots els lectors i les lectores del D.S.
