Ciutat

L’Eixample: Els primers passos de Sabadell

/ Lluís Franco
A PEU DE BARRI – L’EIXAMPLE

13 carrers i 63  illes de cases. L’Eixample és un veïnat petit però amb una història ineludible, va ser el primer pas en ferm del creixement de la ciutat i el pal de paller de l’expansió de Sabadell en direcció sud. Existeix un projecte urbanístic amb data de l’any 1864 per crear una nova ciutat i renovar el nucli antic, que preveia el creixement que Sabadell estava experimentant. “Tot i que aquella idea es va convertir en una utopia, va ser l’embrió del projecte de l’Eixample, vint-i-dos anys després”, recorda l’expert en història urbanística, Jaume Puig.

I així va ser. El 1840 la Rambla ja estava creada i a partir del seu traçat, el 1886  comença a forjar-se l’Eixample, que va arribar fins el que aleshores comprenia el terme municipal de Santa Maria de Barberà (el barri de les Termes i la Creu de Barberà en formaven part, un terreny que es va adherir a Sabadell al voltant de 1950 sota la gestió de l’alcalde Marcet). L’Eixample, però, va ser un “projecte ambiciós que va trigar més de 60 anys en consolidar-se”, aposta la historiadora Joana Casafont.

M.Carmen Pérez (1946): “Qui diu que aquest no és un barri amb lligams? Qui ho pensi, que faci un tomb pels bars i restaurants o que es passi per la plaça de Montserrat Roig i veureu quin goig”.

Amb la creació de l’Eixample que, més enllà d’un barri estava concebut com “un mètode de creixement ordenat de la ciutat”, explica Casafont, es “modernitza” l’urbanisme de la ciutat, apunta Puig. “Sabadell va ser una ciutat capdavantera en creixement urbà i el referent d’altres municipis similars”, destaca l’expert.

En aquest sentit, es percep el contrast entre els carrers que envolten la Rambla –desordenats i irregulars– i la racionalitat a partir del carrer de Montserrat, un cop l’Ajuntament pren les rendes del creixement urbanístic. “És una concepció més moderna, es construeixen quadrícules ordenades, amb carrers més amples d’entre vuit i deu metres i s’inclouen places i  espais per a la ciutadania”, matisa Jaume Puig.

/ LLUÍS FRANCO

El projecte…

Un parc infantil cobert. No és un poliesportiu, és un parc tradicional cobert de la pluja i de les baixes temperatures. Es tracta d’una iniciativa nascuda al propi barri que els veïns ja han portat al consistori. La idea està fonamentada en un parc de Vitòria i suposaria un projecte pioner a Catalunya, assegura Antonio Ontiveros, president de l’Associació Veïnal de l’Eixample. Els impulsors volen que es converteixi en un espai de referència per a tota la ciutat.

La mobilitat…

Fluida. És un dels forts de l’Eixample. Això sí, la preocupació recau sobre la contaminació sonora i ambiental que genera el trànsit “constant” de l’avinguda de Barberà i la Gran Via, exposa Ontiveros. A. C., tècnic de mobilitat proposa fer per a vianants carrers com Brutau o Fra Luis de Leon. L’Ajuntament preveu la segona fase de pacificació del carrer Calvet d’Estrella i la urbanització d’una rotonda a la cruïlla de carrer Calders i carretera de Barcelona.

Les reivindicacions…

Seguretat per al vianant i dignificació de l’Institut Narcisa Freixas. Les denúncies estan centrades al carrer de Brutau, on les “altes velocitats” i la “manca de visibilitat” continuen “afectant la seguretat” tot i les mesures adoptades per l’Ajuntament per regular-ho. D’altra banda, els afectats denuncien la situació que viuen pares i alumnat de l’institut, encara en barracons: “dos mesos de classe i els nens continuen sense Internet ni calefacció elèctrica”.

Comentaris
To Top