La Llar del Llibre ha acollit aquest dimarts al vespre la presentació del llibre Francesc Monràs i Ustrell. Un banquer; una ciutat; un país, editat per la Fundació Ars. L’obra és fruit de la feina d’investigació del periodista sabadellenc Pere Font Grasa, que durant prop de dos anys ha consultat desenes de documents i ha entrevistat a familiars, treballadors i col·laboradors de l’històric directiu del Banc Sabadell. A l’acte, al qual hi han assistit una trentena de persones, hi ha participat també el fill del protagonista, Marc Monràs, i l’editor del llibre, Manel Costa.
Un home fet a si mateix
Orfe des de molt jove, Monràs i Ustrell va demostrar des de ben petit una gran empemta i caràcter. Tot hi haver deixat els estudis decebut amb l’escola; amb només quinze anys va entrar a treballar al Banc Sabadell; i amb poc més de vint, va protagonitzar un fet que salvaria l’entitat de la fallida econòmica. “L’any 1926 es va encarar a la direcció del Banc i els va advertir en una carta d’uns crèdits tòxics que haguéssin fet desaparèixer l’entitat”, explica Font Grasa, “va acabar el missatge dient que si el Consell no feia el que ell recomanava, marxaria del Banc perquè era ‘massa jove per exercir la funció de paràsit’. Veia clar que l’entitat s’enfonsava i no volia participar-hi”.
Li van fer cas, l’entitat es va salvar, i amb només 21 anys Monràs i Ustrell va ser escollit administrador sense vot de l’empresa. “Ell és el veritable refundador del banc”, assegura Pere Font Grasa, “és l’home que va salvar el Banc Sabadell”. Monràs acabaria sent director gerent, director general i conseller delegat del Banc Sabadell, el qual va liderar fins la seva mort. I fins i tot va aconseguir mantenir oberta l’entitat durant la Guerra Civil, amb l’ajuda d’un company. “I obtenint beneficis!”, recorda l’autor. Va participar en nombroses iniciatives de la ciutat i va ser responsable, com es demostra per primer cop al llibre, de la salvació de l’Acadèmia de Belles Arts, en un moment en què aquesta va estar a punt de desaparèixer.
Durant tota la seva vida professional va demostrar una gran capacitat de resiliència, sobreposant-se a complicades situacions empresarials però, com recorda el seu fill Marc, també personals i familiars. “Era orfe, tenia un fill malalt d’esquizofrènia, la dona amb parkinson, dos fills que ens vam embolicar en política l’any 67 i vam haver de marxar…”, recorda Marc Monràs, “però ell sempre tornava a començar i tornava a començar, com si no passés res”. Aquesta tenacitat, juntament amb l’austeritat –“que no era ser garrepa”–, el valor de l’estalvi, la passió per la natura i la muntanya i l’amor per la música són les virtuds que, explica Marc Monràs, el van fer “apassionar-se per la possibilitat que es publiqués un llibre sobre ell”.
“Era el prototip d’emprenedor, fet a si mateix, que surt de la seva zona de confort…”, opina Manel Costa, que ha anunciat que la biografia de Monràs i Ustrell és només la primera d’una col·lecció sobre emprenedors que publicarà la Fundació.
Josep Oliu: “El fundador de veritat del banc va ser Francesc Monràs el 1926”
