En el debat territorial que va reobrir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau -molt en el seu estil de llançar globus sonda (o cortines de fum) per obtenir minuts de telenotícies- Sabadell i Terrassa s’hi juguen molt. És un debat etern, on la política en majúscules (la que de veritat genera impacte al territori) sempre ha acabat decantant-se per solucions centralistes i per models d’administració territorial geogràficament poc naturals, com sovint argumenta Manel Larrosa als seus articles.
L’entrevista a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que publiquem a l’edició d’avui arrel de l’acord signat amb l’alcaldessa Farrés, dóna una mica d’oxigen a la posició de les cocapitals vallesanes a la taula de negociació. Terrassa i Sabadell són dues de les cinc ciutats més poblades de Catalunya, i tant Ballart com Farrés tenen clar el pes que poden tenir juntes. Com diu Ballart, les dues ciutats s’han donat històricament l’esquena, en un context de rivalitat sana molt lligada a la competència comercial de les respectives indústries. Però són moltes les problemàtiques i els interessos comuns. I l’oportunitat de lluitar juntes enfront del centralisme barceloní és massa bona per desaprofitar-la.
