Catalunya recapta més impostos que la Comunitat de Madrid, segons les últimes dades del Ministeri d’Hisenda, que daten del 2019. Tant en IRPF, IVA, impost de patrimoni i impost de successions els catalans paguen més que els madrilenys. Sens dubte, hi ha una diferència significativa entre les dues comunitats autònomes amb més producte interior brut (PIB) de l’Estat pel que fa als tributs que recapten. De fet, aquestes diferències són habituals entre les 17 comunitats autònomes, ja que cada govern ha imposat el seu propi criteri a l’hora de cobrar impostos a la població.
Tanmateix, el sistema tributari espanyol estableix que determinades competències estiguin assumides per l’Estat i altres per les comunitats autònomes. Actualment, hi ha establert un règim comú, en el qual ambdues parts es reparteixen la gestió dels impostos. En el règim comú, l’Estat recapta l’IRPF, l’IVA i els impostos especials (begudes alcohòliques o tabac, entre d’altres) i posteriorment cedeix a cada regió el 50% de l’IRPF i de l’IVA recaptat en cada territori i el 58% dels tributs especials.
Després, aquests impostos cedits són gestionats directament per cada comunitat. En aquest cas, són els governs autonòmics els qui utilitzen el seu poder per pujar els tributs cedits o, per contra, baixar-los. Madrid, per exemple, és la regió que més ha baixat impostos. Només el 2017, la regió va deixar d’ingressar per les rebaixes fiscals 4.100 milions d’euros, uns 636 euros per habitant. En canvi, a Catalunya han incrementat els impostos, que es tradueixen en 615 milions més d’ingressos.
La veritat és que les xifres revelen enormes diferències en l’aplicació dels tributs cedits. El 2019, la recaptació d’aquests tributs va deixar 3.424 milions a Catalunya i 2.165 a Madrid, segons el Ministeri d’Hisenda.
Amb l’IRPF, les diferències creixen encara més
Així mateix, dins dels impostos que es reparteixen tant el govern com les comunitats, les diferències més grans les trobem en l’IRPF. En aquest tribut, les comunitats amb tipus mínims més baixos són Madrid i Canàries, amb un 9% que deixa en un 18,5% agregat, mentre que el més alt es dona a Catalunya, amb un 12% i el 21,5% agregat.
Per posar un exemple, un madrileny amb un sou de 20.000 euros anuals destinarà 2.269 euros als compromisos fiscals. En canvi, un català amb el mateix sou haurà de destinar-ne 2.510. Diferència força notable.
L’impost de patrimoni, inexistent a Madrid
Madrid és la regió espanyola on menys es paguen impostos per patrimoni, ja que el govern autonòmic el bonifica al 100%, és a dir, un contribuent amb una fortuna de 800.000 euros no haurà de pagar absolutament res de tributs, mentre que un català amb aquesta fortuna haurà de pagar 769 euros.
