Opinió

Educació Financera: en mans del bomber piròman

Un dels problemes de la crisi ha estat el sobreendeutament de les famílies», afirmava a aquest diari Jordi Martínez, director de l’Institut d’Estudis Financers (IEF). Afegia: «…i el fet de no saber escollir correctament els productes financers». Així es justifica l’EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya), les sessions de formació financera per a alumnes de 4 d’ESO i de l’etapa de formació d’adults post-obligatòria (CFA). És significatiu, però, que hi donin suport entitats financeres com Banc de Sabadell, BBVA, Santander, Caixabank… I que ho organitzi l’Institut d’Estudis Financers, una fundació privada, amb interessos econòmics propis, i no pas educatius.

Sobreendeutament i ignorància de les famílies, addueixen. Més enllà de la falta de respecte a la situació econòmica de milers de famílies com a conseqüència directa de la crisi, la pregunta evident és: la banca té autoritat moral per a donar-nos lliçons respecte a la nostra economia domèstica? No és cinisme que la banca (màxima responsable de la crisi) culpabilitzi a qui la pateix?

A partir del moment que esclatà la crisi (any 2008, fiasco de les hipoteques subprime, extensió de la crisi a Europa, etc.), els governs van injectar milers de milions per a salvar bancs, en lloc de denunciar-los públicament i judicialment, i tot deixant de banda la protecció social. Per tal d’estabilitzar el sistema bancari, es van iniciar reformes basades en retallar despesa social i abaixar salaris.

Tanmateix, hem d’escoltar com es culpabilitza els ciutadans pel fet d’haver rebut crèdits i hipoteques. Aquestes sovint eren concedides de forma negligent o bé eren fruit de la pressió. Hi havia un bon mercat de lloguer o polítiques serioses d’habitatge social? No les agressives campanyes de consum, incitant a crèdits que, segons les entitats, s’«adaptaven a les nostres necessitats». Sabem que just abans de la crisi la banca va incrementar la concessió de crèdits (tot inflant la «bombolla immobiliària»). No va dubtar a recórrer al mercat interbancari internacional: va passar dels 78.000 milions de l’any 2000 als 428.000 del 2007 (dades extretes de Hay alternativas de V. Navarro).

Sobreenduetament? Sí, és clar! Els bancs es van endeutar per sobre de les seves possibilitats!

Recordem més entrades del currículum d’aquestes entitats que ara es preocupen de la nostra formació financera: Preferents i Subordinades, fallida de Bankia, targetes black, clàusules sòl, habitatges buits en mans dels bancs i famílies desnonades al carrer, comissions a dojo…

L’actual sistema educatiu ja contempla en el seu desenvolupament curricular l’adquisició de les competències bàsiques que permetin interpretar una factura de la llum, la comprensió lectora d’una comunicació administrativa, saber redactar una sol·licitud o una instància, o bé valorar si ens interessa el percentatge d’un descompte. Són situacions a les quals els nostre alumnes s’hauran d’enfrontar el dia de demà. Però els nostres docents tenen clar que a l’aprenentatge ha de prevaldre, com a valor pedagògic essencial, el desenvolupament de l’esperit crític. Ara bé, la capacitat reflexiva i de critica no deu lligar gaire amb les polítiques neoliberals de determinats governs i organitzacions financeres, per a les quals el control de l’educació pública és ara un objectiu prioritari (ideològic i com a nova font de beneficis).

A sessions impartides pels voluntaris de l’EFEC a alumnes vallesans s’ha sentit a dir que «es necessari que la gent s’endeuti», o s’ha defensat que aquells que van adquirir Preferents eren «els únics culpables i responsables», i se’ls va arribar a insultar. Quan una alumna es va atrevir a a posar en dubte l’endeutament, la resposta del formador va ser: «ets un perill!».

Qui té com a principi fonamental el màxim benefici, sense cap tipus d’escrúpol ni ètica, l’Educació Financera sols pot ser un mitjà per a normalitzar els productes financers, per a «fidelitzar-nos» mitjançant el deute, per a adoctrinar una nova generació de clients.

La intenció és que l’Educació Financera es vagi fent extensiva a tots els centres, fins a instaurar-se com a part del currículum. Es convertirà en una forma habitual de penetració dels interessos de bancs i caixes a les aules. La LEC (Llei d’Educació de Catalunya) ja contempla la possibilitat que els centres públics tinguin patrocinadors, com a forma de percebre ingressos, i pal·liar així dèficits de recursos públics. Amb l’excusa de la reducció del deèicit públic (augmentat pel rescat a la banca, no ho oblidem), es genera un pervers endeutament dels serveis públics, el qual justificarà de retruc encara més l’entrada de les entitats privades als centres. Rigau i Wert, amb una mà ens retallen (ràtios altes, reducció de professionals, de pressupostos, de beques.. alhora que financen més i més les concertades), i amb l’altra permeten la invasió dels interessos financers privats a l’educació

“L’Educació Financera es convertirà en una forma habitual de penetració dels interessos de bancs i caixes a les aules”

Comentaris
To Top