Una dècada de retallades i desinversions ha afectat de ple el cos d’extinció i salvament, que ara reivindica una resposta política per tornar a unes condicions òptimes. La precarietat en què es troben els efectius de Sabadell –una situació extensible a la resta de parcs de Catalunya– incideix en la seva capacitat d’actuació i els temps de resposta. Des de fa mesos, els bombers estan en lluita: han protagonitzat manifestacions i han deixat de fer hores extres per suplir les baixes i jubilacions. Tot, amb l’objectiu de visibilitzar el seu atipament.
“Hi ha dies que no arribem a tot, ja que no som tots els que hauríem de ser”, confessa Martín Sanabria, cap del parc de Bombers. En un dia qualsevol, un equip de vuit bombers ha de cobrir tot Sabadell i set municipis del seu voltant –el que representa una població de 321.682 habitants–. Això, en fets, es tradueix que un sol servei pot mobilitzar tots els efectius del parc sabadellenc, tal com explica el seu màxim responsable: “El parc es queda buit si hi ha foc a un habitatge o si hi ha un accident de trànsit”, afegeix Sanabria.
La direcció dels Bombers justifica aquest tipus de situacions en el sistema “en xarxa”: quan un parc no pot respondre, un equip d’un altre punt del territori acudeix, com Terrassa o Barcelona. Aquest sistema, però, té una incidència directa, que expliquen des del cos de salvament sabadellenc: “El temps de resposta augmenta perquè han de desplaçar-se fins aquí”, exposa Oriol Pallarès, caporal del torn D de Sabadell. Aquest temps al qual fa referència pot ser clau, tal com reconeix el mateix Sanabria: “Deu minuts poden ser decisius, però tenim el que tenim…”.
Qüestió de xifres
La situació que travessa Sabadell és compartida amb la d’altres punts de Catalunya. No obstant això, hi ha diferències substancials segons els punts geogràfics. Segons les dades oficials de la Generalitat, facilitades a partir d’una petició del D.S., Sabadell i els vuit municipis del voltant compten amb un personal total de 45 bombers, és a dir, un efectiu per cada 7.148 habitants. La ràtio és més positiva en el cas de Terrassa, que també atén Viladecavalls, Matadepera i Vacarisses, on hi ha un bomber per cada 5.756 habitants –42 efectius per 241.792 residents–.
Les diferències, que posen de relleu els bombers sabadellencs, encara són més visibles a Barcelona, on l’Ajuntament compta amb el seu propi cos. Allà, la plantilla arriba als 622, amb un bomber per cada 2.605 persones. Una ràtio que quasi triplica la de Sabadell. “Cada any hi ha jubilacions i això no ha anat acompanyat de polítiques”, assenyala el cap de torn Pallarès. A Sabadell, ara ni tan sols demanen assolir una situació idònia, sinó tornar al seu millor moment, l’any 2010, quan eren 49 efectius, quatre més que ara.
No només són les persones
El parc de Bombers pateix tant per la falta de personal com per les mancances en material bàsic, com mànegues netes, i per l’estat en què es troben els camions. “N’hi ha que tenen les sortides d’aigua amb manca de peces. Anem trampejant”, reconeixen. De fet, alguns models tenen més d’una dècada i esperen ser renovats.
El Govern de la Generalitat ha provat de calmar la situació amb l’anunci d’una inversió milionària, que de moment ha aturat les protestes: 92 camions d’última generació, la convocatòria de 250 noves places de Bombers i la reducció de les hores extres. Sembla un primer pas, però l’escepticisme s’imposa en el cap dels bombers sabadellencs: “Hem baixat tant, tant… que ara el problema és tornar a com estàvem abans”.
