Viatge al passat. Marcelino Pérez Ayllón, un dels jugadors sabadellencs més emblemàtics en la història del Centre d’Esports, va tornar durant unes hores als seus orígens. En una visita llampec, convidat per l’associació Llegendes del CE Mercantil -amb l’exjugador Rafael Colldeforns com a cap de cerimònies-, Marcelino va poder tornar a l’Estadi Creu Alta on va forjar la seva carrera professional. Abans, però, es va iniciar a les categories inferiors del Club Esportiu Mercantil, on va arribar amb només 11 anys.
“Els dos equips sempre els portaré al cor”, va subratllar Marcelino mentre recordava vells temps sobre la gespa -que ara es troba en ple procés de ressembra – i les instal·lacions de l’Estadi. “No ha canviat tant”, deia amb un somriure. Han passat, però, 47 anys d’ençà que va debutar amb 17 anys amb la samarreta arlequinada a Segona Divisió. Una precocitat que ja avançava un gran futur, com així va ser. Dos anys després, l’At. Madrid pagava un traspàs milionari i Marcelino feia un pas de gegant en la seva trajectòria que el portaria també a la selecció espanyola, jugant el Mundial d’Argentina (78). Una inoportuna lesió al genoll li va impedir jugar la cita mundialista d’Espanya ’82. Va estar deu anys en el club matalasser, on va acabar la seva carrera.
Va poder saludar amics i exjugadors que feia molts anys no veia. També un grup d’aficionats es va acostar a la Creu Alta per saludar-lo i fer-se alguna foto. “És un dia molt emotiu per a mi. Sempre dic que gràcies al Sabadell vaig poder triomfar en el món del futbol i això no es pot oblidar”. Marcelino també va recordar un bon grapat d’anècdotes, per exemple quan venia pipes a la Creu Alta sent un nen. Després de diverses experiències com a tècnic -va ser l’assistent de José Antonio Camacho en el Sevilla i Rayo Vallecano i també màxim responsable del Cadis- ara continua establert a Madrid fent informes futbolístics, el seu món des de sempre.
