Amant de la història, la filosofia i el relat dels testimonis orals, Angelina Puig (Barcelona, 1950) va centrar la seva recerca a Sabadell –i en especial a Torre-romeu–, del qual es va enamorar pel seu segell de ciutat acollidora durant l’onada migratòria del 1950. Tot i que va posar punt final als seus estudis el 1991, ha continuat amb la difusió d’aquesta part del passat sabadellenc: sota el nom d’Història i memòries d’immigració, el contingut de la seva tesi ha arribat a la xarxa. “Més que un repte, m’ho prenc com una obligació”, explica la doctora. Per ella, la història té un paper revelador i ajuda a corregir els nostres errors.
/ Victòria Rovira
Una de les preguntes que rondava pel seu cap era quina relació tenien els barris amb el conjunt de Catalunya. Anys després, va trobar la resposta. “Catalunya, Sabadell… som qui som gràcies a la immigració”, considera. “Els nouvinguts i la resta de població autòctona van crear la Catalunya democràtica que coneixem”, matisa. Puig té clara una premissa: cal recordar els nostres orígens per evitar els discursos xenòfobs que contaminen el debat social. És una de les conclusions a les quals ha arribat després de la seva recerca, i el seu modus operandi l’avala. Ha analitzat el passat dels barris i, per extensió, de la ciutat, a través de testimonis orals dels protagonistes, els veïns.
Un component polític
La historiadora també va aprendre una realitat que desmunta la creença generalitzada. Segons explica, l’onada migratòria del 1950 no responia exclusivament a una realitat econòmica, sinó que “la repressió franquista va ser una hecatombe que va obligar molts republicans a buscar refugi allà on l’anonimat era possible”. Sigui com sigui, la història es repeteix periòdicament–adquirint diferents formes– i cal tenir-la present per entendre-la.
