Molt abans que Truffaut, Godard i la resta de directors de la nouvelle vague normalitzessin els jocs de cinema dins el cinema, hi havia un pioner a Sabadell que ja ho estava fent: Llorenç Llobet-Gràcia, un dels noms més importants de la història del cinema català.
“El llenguatge cinematogràfic de Vida en sombras -la seva primera i única pel·lícula professional- és super modern, encara està molt vigent el seu ús del pla seqüència o les elipsi narratives”, destaca el cineasta blanenc Jaume Pujadas, director del documental El cor del pi negre.
La pel·lícula de Pujadas va néixer de l’admiració del director per Vida en sombras. “Vaig quedar molt impactat després de veure-la per primera vegada”, reconeix. El cor del pi negre protagonitza l’homenatge que el Cineclub dedica demà, dijous 6 de juny, al llegat del difunt director sabadellenc.
“Ha estat el millor cineasta que ha donat la ciutat”, apunta Pep Suñé, un dels organitzadors de l’acte, que serà una doble projecció als cinemes Imperial. A les 20 h es podrà veure El cor del pi negre -amb la presència del seu director-, i a les 22.30 h, una selecció de quatre curtmetratges que fan un repàs per la filmografia de Llobet-Gràcia.
El primer cinèfil de Sabadell
El sabadellenc -apunta Pujadas- va avançar-se a la figura del cinèfil: “només vivia per a les pel·lícules, per a ell eren com una droga”, afegeix Suñé. De fet, Llobet-Gràcia va ser un dels impulsors, abans de la Guerra Civil, dels Amics del Cinema, que més endavant es transformaria en el Cineclub.
L’entitat, als anys 70, va ser qui va treure el director de l’oblit i va mostrar al món Vida en sombras. “Arran d’això, una sèrie de directors espanyols la van descobrir, i ara és considerada una icona”, destaca Suñé, qui afegeix que la ciutat hauria de mostrar més reconeixement per la figura de Llobet-Gràcia.
